EL FOC, LES PERSONES I EL GOVERN

Ahir vàrem visitar alguns dels indrets que el foc va cremar, concretament a Boadella i Biure. Les imatges eren esfereïdores i et transmetien una lleugera idea del que devien patir les persones quan el foc estava viu.

A part de veure el paisatge vàrem voler compartir l’angoixa d’algunes de les famílies que varen veure com el foc els hi cremava edificis i bestiar. A casa de la família Ramió de Boadella, la Marina i el seu pare ens explicaven, mentre feinejaven, el patiment de veure impotents com el foc avançava i no apareixia ningú per ajudar-los. Els camions de bombers passaven i cap s’aturava. Mentre intentava apagar el foc i remullar la granja, el varen venir a buscar per “salvar-lo”. Amb empentes el varen portar a Boadella i li va faltar temps per tornar a casa a salvar les seves vaques, el seu futur. Es varen morir alguns animals, els més apreciats, com una vedella d’una mare que produïa més de 40 litres diaris, però va aconseguir mantenir la granja i les vaques, mentre el foc creuava la seva propietat, travessava la carretera i saltava cap al bosc en direcció al poble. Ahir encara fumejaven algunes bardisses.

Al cap d’una estona vàrem passar per la granja d’en David on, ell i la seva família, estaven netejant la palla que encara fumejava, els vells tractors calcinats i les restes que havia deixat el pas del foc mentre ens explicava com havien mort els 400 xais i ovelles del seu ramat que estava pasturant al bosc. La resta es va salvar perquè es varen refugiar sota el viaducte del TGV ( almenys ha servit per alguna cosa). Cap bomber ni policia havia anat a ajudar-lo a apagar el foc.

A la tarda vaig escoltar els Consellers Puig i Pelegrí al Parlament. Segons ells tot va anar be. El conseller tenia tres objectius davant el foc: el primer, evitar morts, el segon defensar propietats i el tercer evitar que es cremessin el mínim d’Ha possibles. El resultat final: 4 morts, moltes propietats i animals cremats ( com diu l’informe d’Unió de Pagesos) i 12.000 Ha de bosc incinerat. I no passa res. Fins i tot el director d’El Punt de Girona trobava exagerades les crítiques de l’oposició. Tant ha canviat l’opinió pública i publicada entre el juliol del 2009 ( foc d’Horta de Sant Joan) i el juliol del 2012 (foc de l’alt Empordà)?

Els bombers varen fer tot i més, els policies, els agents rurals i les ADFs també. Però quan un govern decideix retallar un 30% el pressupost destinat a les emergències que fa que s’hagin de tancar parcs quan hi ha focs simultanis, o que no hi hagi diners per vestuari, benzina o aliments o que no hi hagi cotxes per traslladar els policies ha d’assumir la seva responsabilitat.

Segur que la família Ramió, o en David o les famílies de les persones mortes deuen pensar que si no s’hagués retallat en seguretat i emergències potser haurien vist algun bomber o potser no haurien perdut la vida.

De fet, a poca gent l’importa el que ha fet el Govern. Esperem que ara doni resposta a les persones que han perdut el seu negoci, el seu bestiar i puguin continuar treballant la terra. Un pagès que deixa la seva activitat és un factor que amplia les possibilitats d’incendi. Allà on la terra era conreada, allà on el paisatge formava un mosaic de terres de cereals, vinya, olivera o farratge, el foc va passar de llarg. Allà on el bosc senyorejava el paisatge el foc el va calcinar i va fer sortir el passat en forma de terrasses i margades de pedra on es conreava de tot.

Ànims a totes les persones que han patit directament o indirecta l’acció devastadora del foc. Vergonya per un Govern que amb les retallades infringeix dolor i patiment.

LA CORRUPCIÓ VE DE LLUNY. UNA DENÚNCIA DEL 1999

Adjunto unes notes de premsa que expliquen com CDC va adquirir la seva seu (el 1999), que ara han d'utilitzar com aval per pagar la fiança de 3,2 Milions d'Euros que els hi ha posat el jutge pel cas Millet.

_______________________________________________________________

 

DOSSIER DE PREMSA

Compra de l'edifici d'ENHER per part de CDC

Parlament de Catalunya, 1 de desembre de 1999

- Joan Boada, portaveu del grup parlamentari d'Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V) presentarà diverses iniciatives parlamentàries en relació a la venda d'un edifici d'ENHER a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

- Segons una documentació a la que ha tingut accés el nostre grup parlamentari, pot haver-hi diverses irregularitats en la venda, per part d'ENHER a CDC, de dos edificis ubicats als números 331 i 333 del carrer Còrsega, de Barcelona, a un preu, no només molt per sota del seu valor de mercat, molt inferior al seu valor taxat. Aquest fet és insòlit ja que en qualsevol venda de béns immobles el preu de taxació pràcticament sempre -per no dir sempre- és inferior al de mercat i no a l'inrevés com en aquest cas. Còrsega, 333: preu taxació 633.864.450 de pessetes, preu de venda 450.000.000 de pessetes. Còrsega, 331: preu taxació: 276.445.680 de pessetes, preu de venda: 175.000 de pessetes. El valor cadastral no està pràcticament mai per sota del 50% del valor de mercat.

- De l'anàlisi de la documentació se'n desprenen diversos aspectes que, si més no, resulten curiosos com ara el fet que, en el cas de l'immoble ubicat a Còrsega, 331, el subjecte passiu és Jurídica Manresana, SA, aquesta empresa, curiosament té el seu domicili social al mateix edifici on, fins fa pocs dies, hi tenien el seu despatx els grups municipal de CiU de l'Ajuntament de Barcelona i el grup parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats: Passeig de Gràcia, 88. Per tant, Jurídica Manresana instrumental al servei de CDC.

- Cal saber quina vinculació té CDC amb Jurídica Manresana, SA, per això estem consultant el registre mercantil per conèixer la composició del Consell d'Administració d'aquesta empresa i si té activitat empresarial.

- El cost del nou local, segons fonts de CDC consultades per Elianne Ros, per a l'elaboració d'un article publicat pel Periódico de Catalunya en la seva edició del 24 de novembre de 1999, ha estat de 625 milions de pessetes. Si sumem l'import dels dos documents: 450 milions i 175 milions, dóna la mateixa xifra: 625 milions de pessetes.

- Segons aquesta documentació, l'immoble ubicat a Còrsega, 331 és descrit amb el terme genèric "pisos", i l'ubicat a Còrsega, 333 és descrit textualment com a "edif. sencers d'ofici". Què ha comprat CDC un o dos edificis.

- Cal aclarir si l'actitud "benèvola i protectora" que CiU ha demostrat en, com a mínim 3 ocasions, respecte a ENHER és altruista o bé és el retorn d'aquest descompte. Seria raonable dubtar-ne.

- Responsabilitats de l'estat de la xarxa de torres elèctriques d'ENHER en els incendis de l'estiu (s'ha de buscar l'any).

- Subvenció d’1 bilió 300 MM a les elèctriques.

- Connivència amb ENHER en la construcció de la línia de les Gavarres.

- Línia d’alta tensió de 400 Kw. entre Sentmenat-Bescanó-Frontera francesa.

- Passivitat (anunciar l'obertura d'un expedient de la Conselleria d'Indústria sembla insuficient) respecte a les diverses avaries en el subministrament de llum dels darrers dies principalment al Vallès Oriental i Occidental, comarques gironines.

- Com és que l'Associació Catalana de Municipis ha comprat la que fins ara era la seu de CDC, ubicada al 231 del carrer València, a Barcelona? Realment la necessitaven? N'han pagat un preu raonable? És ètic que una institució pública gestionada per membres de CiU compri un local a CDC? Cal no perdre de vista que el president de l'ACM, Josep Grau, ha estat recentment nomenat conseller d'Agricultura Ramaderia i Pesca. Podria interpretar-se aquesta possibilitat com una compensació per la compra de l'antiga seu de CDC? A més, el president d’ENHER és el president de Foment del Treball Nacional.

PERQUÈ CIU VOTA FAVORABLEMENT LA "LEY DE ESTABILIDAD PRESUPUESTARIA?

En la intervenció en el Ple del Parlament del 18 de juliol (data, 76 anys abans, que la diputada del PP Sanchez Cuevas defineix "com la tornada a l'ordre establert que va trencar La República el 1931". És una franquista.) varem interpel·lar el Govern sobre la necessitat de posar un recurs d'inconstitucionalitat a la "Ley de Estabilidad Presupuestaria" del Govern Central ja que el Consell de Garanties Estatutàries va dictaminar que dos articles envaïen competències de la Generalitat. 

CiU, conjuntament amb el PP, varen votar en contra ja que el grup parlamentari de CiU al Congrès hi va votar a favor, malgrat que aquesta llei permet al Govern central intervenir la Generalitat.

Val la pena escoltar la manera com el diputat-aconseguidor Sànchez Llibre menteix descaradament a tota la ciutadania catalana. 

COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE POSSIBLES RESPONSABILITATS DE BANCS I CAIXES. COMENTARIS PERSONALS (1).

He decidit compartir amb vosaltres una mena de diari personal de la Comissió d’Investigació. Voldria que fos un complement a les notícies interessades que sortiran del si de la Comissió i així poder fer un exercici de contrast.

En la primera Comissió es van votar les compareixences. Aquí ja es va veure clar la intenció dels diferents partits. CiU va vetar la compareixença de la Caixa, Caixa Girona i els bancs. També s’hi van afegir el PSC i el PP. Va ser curiós escoltar la notícia per TV3 “ l’abstenció del PP ha impedit la compareixença dels responsables de La Caixa”. Increïble!! Qui ho va evitar va ser el vot negatiu de CiU i el PSC.

La Caixa ha venut 5.000M€ en participacions preferents, la que més de tot l’Estat Espanyol. Aquests productes tòxics s’han col•locat estafant a la gent, principalment persones grans, amb baix nivell cultural. A CiU, el PP i al PSC això no els importa, prefereixen protegir els poderosos que no pas defensar les persones estafades de Catalunya.

El mateix va passar amb els Bancs, nosaltres volíem que compareixessin ja que també han col•locat actius tòxics a Catalunya, i el Govern de la Generalitat te competències per investigar si hi ha hagut frau, tot i que no tinguin la seu a Catalunya. També s’hi varen oposar els mateixos. En canvi varen votar a favor de la compareixença de Bankia, excepte el PP.

Al no fer comparèixer els bancs ( Santander, Sabadell, BBVA, Popular) donarà la sensació que els únics irresponsables de la bombolla immobiliària, de les hipoteques inflades, de la venda d’actius tòxics, només hagin estat les caixes catalanes. I no és així. Precisament han estat els bancs amb la complicitat del Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors, i els diferents governs d’Espanya, els que han portat a terme una sistemàtica de demolició del sistema de caixes català i espanyol. Al sistema financer no els interessava mantenir una banca semi pública i molt lligada al territori.

Queda una cosa molt clara, el poder polític (PSOE, PP i CiU) ha treballat conjuntament amb el poder financer perquè aquest especulessin i fessin els diners a cabassats, amb l’estúpida esperança que això duraria tota la vida. Els perjudicats, però han estat les persones confiades, que veien que podien prosperar i que no sabien que s’estaven lligant un llaç al coll i que cada vegada els hi estrenyerien més, fins afogar-los a base de desnonaments i de pèrdua d’estalvis.

En definitiva, l’origen de la crisi està en el immens endeutament privat d’aquestes entitats financeres, que ha estat salvades amb diner públic que ha provocat l’endeutament del sector públic i l’augment del dèficit i el deute. A partir d’aquí la UE ha exigit que es compleixin les ràtios de dèficit i deute i els governs ho han volgut equilibrar a base de retallar la despesa pública, acomiadar i retallar el sou dels treballadors públics, privatitzar els serveis públics i debilitar l’estat del benestar, convertint-lo en una possibilitat de negoci, cosa que agreuja les desigualtats i la iniquitat.

Davant aquest panorama, les decisions de no fer comparèixer els responsables de la Caixa, Caixa Girona i els bancs són clarament indecents, immorals i profundament antidemocràtiques.

RECODER MENTEIX SOBRE EL TER

El Conseller Recoder va mentir en el Ple en resposta a la pregunta que li vaig fer sobre la privatització d'ATLL ( empresa pública que gestiona la xarxa en alta - l'aigua que va del Pasteral als grans dipósits de Cardedeu- de quasi 5 milions de persones).

Primera mentida: Argumenta que en l'actualitat es detreuen 8m3/s del Ter, uns 250 Hm3. Les dades de l'ACA diuen: any 2009, 159 Hm3; any 2010, 141 Hm3; any 2011, 143 Hm3. Amb la privatització se'n volen treure 166 Hm3. Es veu clarament l'augment que proposen i que ens porta inevitablement a la mort del Ter com a dit el president d'Alba Ter i alcalde de Ripoll per CiU.

RESPOSTA RECODER

Segona mentida: "la gestió de l'ACA del govern anterior va ser un desori". El Govern d'esquerres va garantir el subministrament de l'aigua reduïnt-ne el seu consum, construint desaladores i millorant la depuració de les aigües. Catalunya és l'unica zona d'Espanya que compleix la Directiva Marc Europea sobre Aigües.

El deute de l'ACA és de 1.400 M€, després de fer front a una terrible sequera i garantir el subministrament del país. El 2003, quan CiU deixa el Govern, el deute de l'ACA era de 800M€, sense haver fet res per la nova cultura de l'aigua. Les mentides, per més que es repeteixin, continua essent mentides, malgrat alguns, amb el suport de molt mitjans, les vulguin convertir en veritats.

Si tira endavant la privatització del Ter, aquest morirà. On son les entitats, empresaris i alcaldes que es queixaven tant en l'època del govern d'esquerres? Nosaltres vàrem començar a salvar el riu, CiU el matarà si continua el silenci de la majoria.

EL TER, FERIT DE MORT

La decisió del Govern de CiU de privatitzar l’ATLL ( Aigües Ter Llobregat) tindrà unes conseqüències nefastes pel riu Ter ja que farà impossible el compliment del compromís que va desenvolupar el govern d’esquerres de retorn del cabal del riu.

En el document que el Govern de la Generalitat ha tret a informació pública sobre “l’Avantprojecte d’explotació d’obres per a la gestió i explotació de les instal•lacions que integren la xarxa d’abastament d’aigua Ter-Llobregat, per tal de cedir-ne la gestió a una empresa privada”, es contenen una sèrie de previsions obligatòries en relació a l’origen dels cabals que s’hauran de captar els propers cinquanta anys per abastir a la Regió Metropolitana de Barcelona. Aquestes previsions de producció d’aigua que es volen captar de la planta del Ter estan per sobre del 160 Hm3 cúbics ( entre 5 i 6 m3/segon), llevat dels períodes de sequera que els situa entre 120 i 140 Hm3 ( 4-5 m3/segon). És a dir, es vol deixar el Ter sec i no aporten l’equivalent en aigua dessalinitzada.

El govern d’esquerres va adquirir el Compromís del Ter, que significava un retorn del cabal del riu fins arribar als 115 Hm3 (4 m3/segon) l’any 2015. Per això es comptava amb les aportacions de la dessaladora de la Tordera (20Hm3) que el nou projecte la manté aturada, excepte en períodes d’alerta i d’emergència i de la dessaladora del Llobregat que amb el nou projecte només es mantindrà el cabal mínim per evitar aturar-la.

Amb aquesta previsió segueixen pressionant el Ter com a primera font de subministrament de la regió metropolitana de Barcelona per la simple raó que, avui per avui, és l’aigua més barata i de més qualitat del conjunt.

No tenen en compte l’efecte que a mig i llarg termini tindrà el canvi climàtic en la conca del Ter i plantegen una estratègia basada en la gestió de l’oferta: “... la demanda futura en l’àmbit ATLL està lligada de forma significativa a l’evolució de l’activitat econòmica, a la demografia i al nivell de renda dels seus habitants”, diu el document base.

Li diuen a l’entitat privada compradora que l’estratègia de producció la podrà basar en funció d’exhaurir la capacitat d’aportació de l’aigua del Ter, ja que proporciona un cost de subministrament més econòmic. Donen prioritat a l’aigua barata i segueixen menystenint la dessalinització.

La Generalitat sanejarà l’ATLL i la vendrà a una empresa privada per 995,5 M d’€ dels quals el 40% (395Md’€) els cobrarà en el moment de la concessió i la resta en 50 anys. Es venen el Ter per obtenir liquiditat sabent que si instauressin l’impost de successions en recaptarien més de 600M d’€.

En definitiva aquesta decisió política de CiU converteixen en paper mullat el Pla de Gestió del Dostricte de Conca Fluvial de Catalunya, el Pla Sectorial de Cabals de manteniment, el Compromís del Ter de l’any 2010 i el compliment de la Directiva Marc de l’Aigua.

Davant aquesta agressió, les comarques gironines s’han de mobilitzar sota el lema ja històric d’ “El Riu és vida”. Els sectors econòmics, agrícoles, ecologistes, culturals i polítics hem de fer pinya per defensar la nostra terra d’aquells que se la volen vendre per un plat de llenties.

Els diputats i diputades de les comarques gironines i la resta de responsables polítics no podem callar davant la sentència de mort que el Govern de CiU ha condemnat el Ter. Els que callin seran còmplices de la destrucció d’una part de l’economia de les comarques gironines, de la mort del riu Ter.

Publicat al Diari de Girona el 5 de juliol de 2012

GOVERN MEDIOCRE I INCAPAÇ

Tota la ciutadania espera del seu govern que sigui capaç de transmetre propostes pel futur. Que sigui capaç de demostrar confiança i credibilitat. Que sigui capaç de plantejar sortides a la crisi tenint en compte les dificultats. Que sigui capaç de plantar cara a aquelles sectors o institucions que per mantenir els seus interessos i privilegis pressionen els governs fins agenollar-los.

Res de tot això fa el Govern de la Generalitat. Si fem una ullada als 18 mesos des de la presa de possessió, en Mas només ha fet una proposta de futur, l’anomenada “transició nacional” amb una estació de sortida anomenada “pacte fiscal”. La resta han estat retallades, destrucció de llocs de treball públics i privats ( cada dia 330 persones de Catalunya han anat a l’atur), pèrdua de drets socials, laborals i ambientals, desmantellament de l’escola i la sanitat públiques, persecució als treballadors públics, utilització de la violència policial i la criminalització dels moviments socials que s’oposen a les decisions del Govern. Podríem continuar amb un llarg i trist etcètera.

I la transició nacional ha quedat reduïda a una simple declaració d’intencions. El govern s’ha tornat comprensiu amb la situació de crisi que viu tot l’estat i ja no farà un plantejament econòmic sinó polític. Durant mesos han estat enganyant a la ciutadania dient-los que si Catalunya estava en crisi era perquè no teníem la clau de la caixa i el dèficit fiscal era una càrrega molt feixuga. Per què aquest canvi? Doncs perquè els sectors econòmics i financers amics dels negocis li van comunicar a Mas que és deixés d’aventures i que davant el que queia li recomanaven estar callat. En Mas sempre s’agenolla davant els poderosos i s’emborratxa de supèrbia davant les classes treballadores i mitjanes.

No voldria deixar-me l’altra proposta de futur que ha fet el president Mas, la venda miserable d’una part del país al Sr. Adelson, per instal•lar-hi un macro centre de casinos, hotels, centres de prostitució i de blanqueig de diners, convertint Catalunya en el Macao d’Europa.

Hi ha alternatives, però a CiU no li interessen, la seva ideologia neoliberal va en contra de tot el que signifiqui equitat, progressivitat, sostenibilitat. Ells aposten per l’individualisme, el campi qui pugui i el capitalisme més salvatge.

Un exemple perquè s’entengui. El Govern ha presentat el Pla d’Energia i Canvi Climàtic 2012-2020, una bona oportunitat per encarar Catalunya cap un nou model productiu no dependent del petroli ni de les nuclears. Doncs han presentat un Pla del passat, molt al gust de les hidroelèctriques, on no preveuen el pick oil ( moment en que el petroli s’acabarà i augmentarà el preu), les nuclears ni tocar-les i les previsions de renovables son paupèrrimes. Mentre el Govern escocès ( referents en l’esencialisme) aposta per un 100% de renovables el 2020 o l’estudi de Greenpeace Energia 3.0 també preveu un escenari de 100% renovables a l’estat espanyol, el Govern preveu un 38% el 2020.

Apostar per l’economia verda significa creació de llocs de treball com han demostrat un estudi de la OIT ( Organizació Internacional del Treball) i la Fundació Sustainlabour que ha quantificat l’impacte econòmic a Espanya en un 2,4% del PIB, que significa la creació d’entre 400 i 500 mil llocs de treball, a Catalunya entre 80 i 100 mil.

El Govern de CiU està incapacitat per governar aquest país, la seva mediocritat ens enfonsa cada dia més i converteixen Catalunya en un país pobre, trist i dissortat. Comença a ser hora que pleguin.