Un any de Govern de CiU i una de les coses que els caracteritza és la mentida continuada des d’abans de les eleccions fins avui. Un polític es pot equivocar, pot tenir contradiccions, però el que no pot fer és basar la seva acció de govern en la mentida, l’amenaça i la por.
Sobre la mentida. Mas en plena campanya va dir que no retallaria la sanitat ni l’educació ni els serveis socials, va dir que no aplicaria cap taxa sobre el turisme i que en cap cas posaria cap tipus de copagament en la sanitat. Ha fet tot el contrari, suposo que per això en Duran Lleida va dir que no podia dir el que pensava sobre sanitat perquè ningú el votaria. En el debat d’investidura va dir que posaria un impost sobre les grans fortunes que no ha complert i en canvi sí ha fet cas a la seva promesa electoral d'eliminar l’impost de successions (més de 600 milions d’euros menys d’ingressos).
Sobre l’amenaça. Des del primer dia va dir que la responsabilitat de la crisi era de l’anterior govern d’esquerres i de Madrid. Des del primer dia va especular amb el finançament de la Generalitat i, primer en Pujol, va insinuar que no es podrien pagar les nòmines dels treballadors públics a principis d’any, i després en Mas Colell, va tenir problemes de tresoreria i va donar la culpa a la manca de pagament de Madrid de 759 milions d’euros de la DA 3ª de l’Estatut. Tot plegat va significar donar un missatge negatiu cap a l’exterior sobre la precarietat de la tresoreria i de les finances de la Generalitat.
Els hi era igual, el seu objectiu era amagar la decisió ideològica de retallar l’estat del benestar i la privatització dels serveis públics i per això han enganyat, han fet a mal a Catalunya i a la seva posició a la Unió Europea i en tot moment han deixat clar que tots els problemes es solucionarien amb el pacte fiscal. O sigui, quan ja tothom els hi giri l’esquena llençaran l’esquer que Madrid ens roba, convocaran una consulta popular i tothom darrera la bandera que portaran Mas i el Govern dels mediocres. Així l’atur, la pobresa, la manca d’expectatives dels joves, la destrucció de l’estat del benestar, la privatització dels serveis sanitaris, la venda de patrimoni públic, la pèrdua de drets dels treballadors públics passaran a un segon terme i la reivindicació de les essències tornarà a primer pla per continuar enganyant a la ciutadania.
Sobre la por. En Mas primer va dir que si no retallava, Europa ens intervindria, ara resulta que ho farà Madrid i d’aquí tres dies s’inventarà un altre perill (sort que la URSS està fora de combat!!) per mantenir la por entre els catalans. L’actuació estrafolària i il•legal de la retallada del sou dels treballadors públics i la retenció de l’IRPF ha estat una mostra més del seu estil, el d’amenaçar a aquells que no es pleguen als seus interessos.
Mentida, amenaça i por són elements d’un Govern que porta el país a la recessió i a la fractura social. La ciutadania els suspèn, fins quan els aguantaran?
