LA SERP CREIX

Els fets de Noruega ens han colpit a tots. Serà difícil superar el drama personal i familiar que representa la pèrdua de persones estimades. Joves que es formaven políticament, disfrutant de la natura i la companyia, amb ganes de canviar el món. I de cop i volta la seva vida s’estronca per culpa de la intolerància i el feixisme.

No pensem que el mal només està a Noruega o a la resta d’Europa. El mal de la intolerància, el feixisme, la xenofòbia i els fonamentalisme religiós (de les tres religions monoteistes) està per tot arreu, també a casa, a Espanya i a Catalunya.

Un ideari que diu sense embuts que cal expulsar als immigrants, que els serveis han de ser pels “de casa”, que els immigrants ens agafen els llocs de treball, que col•lapsen els serveis sanitaris, que només ells tenen beques d’ajut al menjador escolar o la compra de llibres, que són els que delinqueixen o que cal “repartir-los” entre els diferents pobles o ciutats.

Totes aquestes afirmacions programàtiques no estan tretes de l’ideari de l’assassí de Noruega, són tretes de partits catalans que tenen regidors i escons parlamentaris i que governen en alguns municipis i al país.

Hem sentit opinions d’aquest estil del líder i dels regidors de Plataforma per Catalunya, de l’alcalde de Vic, de l’alcalde de Badalona, de l’alcalde de Salt, dels programes del PP o de CiU.

Això vol dir que cal estar amatents a aquests posicionaments polítics i que cal aïllar-los i denunciar-los. I això no ha passat, al contrari. Els pactes entre CiU i el PP i en alguns casos amb el suport dels racistes i xenòfobs de Plataforma per Catalunya han validat aquestes opinions i les han fet populars.

La serp creix. El compromís dels demòcrates ha de ser de denunciar el més petit acte de racisme, xenofòbia i d’intolerància religiosa. No m’importa que em diguin “bonista”. Se que hi ha problemes en la nostra societat, però la solució no està en l’expulsió o la diferenciació, sinó en la convivència i en l’acord. I sobretot està en erradicar la pobresa i crear un estat del benestar potent.

A Catalunya governa la dreta que vol destruir l’estat del benestar, que eixampla més les diferències entre rics i pobres i que creu que la immigració és un problema que s’ha d’eliminar. La serp creix.

RELACIÓ D’ABUSOS AMBIENTALS SOCIALS I DEMOCRÀTICS DEL GOVERN DE CIU.

En l’àmbit de la gestió ambiental dels nostres rius es volen suprimir els Consells de Conca, òrgans de participació i de gestió descentralitzada que estaven donant bons resultats en els respectius territoris ajudant a confegir els plans de conca i substituir-los per unes obsoletes comissions de desembassament, pròpies del segle XIX, on no tots els sectors hi són representats i obviant a més, que en moltes de les nostres conques fluvials simplement no existeixen tals comissions perquè no hi ha embassaments com el Fluvià, la Tordera (com no sigui el llac de Santa Fe de Montseny), el Besòs (com no sigui la bassa de Vall-fornera) o el Francolí.

S’aprofita per desprotegir la fauna i desordenar l’accés motoritzat al medi natural –desapoderant una vegada més als municipis- i ja de passada es retalla el Parc Natural de Cap de Creus, amb l’ampliació de l’àrea urbanitzable del nucli de la Vall de Santa Creu.

S’amplia el temps per canviar l’enllumenat públic i privat que preveia la llei de contaminació lluminosa, aprovada el 2001, fins al 31 de desembre del 2013. Pel Govern l’estalvi i eficiència energètica és un destorb.

Es deroga l’adquisició preferent per part de la Generalitat de sòl agrari per poder crear un banc de terres públic. Pel Govern el sòl agrari ha d’estar al mercat i subjecte a la pressió especulativa dels urbanitzadors.

Fins el 80% de les activitats que es desenvolupen ho poden fer mitjançant el règim de comunicació. Només el 20% restant, estaven sotmesos als principis de cautela i calien informes d’impacte ambiental. El Govern creu que els informes ambientals son un destorb i només els reclamarà en un 2% de les activitats.

Les granges ja no hauran de presentar un pla de dejeccions ( com eliminaran els purins). El Govern creu que la mesura preventiva és un destorb i això provocarà un augment de la contaminació de l’aigua per nitrats.

Es facilita la instal•lació de departaments turístics en blocs d’habitatges tot dient-ne ara, “activitats econòmiques en habitatges”, que tantes molèsties causen als veïns i veïnes, suprimint la intervenció municipal en temes com l’atorgament d’activitat o l’aplicació d’ordenances que els limitin. Això no és simplificació, és desregulació.

Deixen l’habitatge en mans del mercat i l’especulació. Es suprimeix la possibilitat d’àrees urbanes on es detecti una demanda residencial; Es suprimeix l’obligació que la Generalitat destini cada any una línia de finançament específica per atendre necessitats detectades d’habitatge en protecció oficial; Es suprimeix, de manera indefinida, la qualificació d’habitatges de protecció oficial, així com el límit de protecció de trenta anys; Es permet que tot l’habitatge protegit el puguin adjudicar els promotors privats. Amb aquests abusos no es podran assolir mai els objectius que ens vam marcar de disposar d’un parc d’habitatges públics. L’objectiu no és facilitar el dret a l’habitatge, sinó als promotors, constructors i persones que varen crear l’anterior bombolla immobiliària.

Es fa un canvi normatiu desregulador en l’ICS, especialment en els canvis en les funcions del Consell d’Administració, on és evident que es produeix una pèrdua de control i transparència: deixar d’acordar la signatura de contractes plurianuals; deixar de ratificar els acords i convenis amb altres entitats; deixar de ratificar les adjudicacions de contractes i gestió de serveis públics; deixar d’autoritzar les modificacions de crèdits; es passa de ratificar acords i convenis econòmics dels 90.000 al milió d’euros.

La llei de l’abús assimila el concepte d'artista/creador a una empresa cultural. Assimilar la creació a l'entreteniment. La concepció neoliberal que inspira la llei abandona la viabilitat de la producció artística al mandat dels mercats, a la seva capacitat per absorbir la producció cultural i convertir-la en una mercaderia banal.

On abans hi havia òrgans de cogestió, ara es vol reduir a la simple participació; on abans es preveia la participació social i ciutadana, ara es suprimeix o es redueix a la mínima expressió, fent desaparèixer els representants veïnals o d’entitats socials o ambientalistes i deixant-hi com a molt els representats empresarials.

Es suprimeixen els govern territorials de salut, amb un menyspreu sense precedents per als professionals de la salut i pel món local.

Tots els articles del Servei Català de la Salut, limiten la participació

Trenquen el consens social i polític. D’un total de 87 lleis, moltes d’elles que modifiquen aspectes substancials, no han consultat a les entitats culturals, sindicats, empresaris, moviment veïnal, entitats de la memòria democràtica, moviment pacifista.

Amb la suma de retallades pressupostàries, desregulació de sectors bàsics i aniquilació de polítiques públiques, el govern de CIU està posant les bases per imposar a Catalunya un model de país que no reconeixem: econòmicament discriminador i socialment injust, en que els serveis educatius, sanitaris i assistencials, l’habitatge digne o un ambient saludable, estaran sols a l’abast d’aquells que se’ls puguin pagar, en tant la resta de ciutadans i ciutadanes s’haurà de conformar amb un sistema de mínims, de poca qualitat, més propi de la beneficència del s. XIX que de l’estat social i democràtic de dret que els ciutadans i ciutadanes d’aquest país, s’han guanyat amb el seu esforç personal i col•lectiu i amb la lluita democràtica.

La llei Òmnibus l’han dividit en 5 parts, que és el gran acord que ha fet el PSC. Només ICV-EUIA ha presentat una esmena a la totalitat a les tres primeres lleis i a més amb un tex alternatiu que pretén fer extensiva la simplificació de tràmits i la credibilitat dels emprenedors a tots els ciutadans i ciutadanes.

Perquè som dels que creiem en una bona administració, transparent, àgil, que respon sempre, que no discrimina ni afavoreix a uns sectors socials i econòmics sobre els altres; una administració catalana respectuosa amb els drets de TOTS els ciutadans i ciutadanes, siguin empresaris o aturats; siguin rics o siguin pobres; vulguin crear una empresa, una cooperativa o auto-ocupar-se; obrir un negoci o necessitin un habitatge digne; vulguin, una ajuda escolar o una prestació social; tinguin una mútua privada o necessitin una intervenció quirúrgica d’urgència.

EL PATRIOTISME DE CIU COMENÇA I ACABA EN LA BUTXACA

PROPOSICIÓ DE LLEI DE LA BIODIVERSITAT I EL PATRIMONI NATURAL

El dia 6 de juliol vàrem presentar al Ple del Parlament una Proposició de Llei de la Biodiversitat i el Patrimoni Natural de Catalunya. Una llei necessària per protegir el nostre patrimoni natural molt malmès per l'activitat humana i que és un element econòmic de primer ordre.

És una llei que va començar a gestar-se durant el Govern d'esquerres des del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Es va elaborar a partir d'un procés de participació ciutadana, on entitats de tot el país varen fer propostes en relació a la biodiversitat i el patrimoni natural. Si no es va presentar al Parlament, abans d'acabar la legislatura, va ser per les dificultats que posaven els altres dos socis de govern ja que les seves pretensions rebaixaven l'objecte de la llei a propostes que s'allunyaven de les demandes socials.

El PP i CIU varen presentar esmenes a la totalitat i varen impedir que la Llei prosperes i es pugués debatre en comissió per fer-hi les esmenes pertinents. Sóc incapaç de reproduir els arguments d'aquests partits per la qual cosa us adjunto la meva presentació i les intervencions de la Sra. Xandri del PP i el Sr. Lòpez de CIU.

I també la  meva rèplica

VIDEO SOBRE L'ALTERNATIVA ALS PRESSUPOSTOS DE CIU I EL PP

Us adjunto un video produït per ICV-EUiA que il.lustra, en 4 minuts, que hi ha alternatives al pressupost de les retallades. Com que la majoria dels mitjans de comunicació i la ràdio i tv públiques no els interessa explicar a la ciutadania que hi ha alternatives a les propostes neoliberals hem fet aquest video i l'hem penjat al youtube. Si us agrada feu-ne difusió. 

http://youtu.be/ljsyfIX_iDw

EN DEFENSA DE L'AGENCIA CATALANA DE L'AIGUA

He volgut trnascriure fil per randa la carta escrita per en Jose Manuel Jurado de CCOO en nom dels treballadors i treballadores de l'Agència Catalana de l'Aigua. Tenen tot el meu suport, que el faig extensiu als treballadors i treballadores del sector públic que cada dia es veuen agredits per la desconfiança del Govern de CiU i el PP.

Jo sóc treballador de l'ACA

Carta oberta de les treballadores i treballadors de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)

Els darrers mesos l’ACA està essent motiu d’editorials, titulars i articles d’opinió a gairebé tots els mitjans de comunicació del nostre país, fruit de la delicada situació econòmica per la qual està travessant. Sovint, però, s’aprofita aquest fet per difuminar, emmascarar i desacreditar la feina que ve realitzant l’Agència en els seus àmbits d’actuació. El personal de l’ACA, davant el mutisme institucional, volem fer sentir la nostra veu, no només en defensa de la nostra professionalitat, sinó sobretot en defensa d’un model públic de la gestió de l’aigua.

Tot i que les alertes van aparèixer davant l’opinió pública ja fa uns mesos, ha estat coincidint amb l’entrada del nou Govern al país i l’aplicació de retallades a diversos sectors públics, quan el “problema” de l’ACA s’ha fet més visible. Només amb un examen curós, no absent d’autocrítica, de com i perquè s’ha arribat a aquest punt que sembla de no-retorn, és possible trobar respostes i definir solucions. I n’hi ha, de solucions, més enllà de la privatització de la gestió de l’aigua que, de manera cada cop més agosarada, sembla presentar-se com l’única sortida possible.

Moltes de les actuacions que ve realitzant l’ACA són poc visibles i, conseqüentment, poc conegudes. La gestió de l’aigua és complexa i plena de matisos. Pensem en tot el que s’amaga rere el gest rutinari d’obrir una aixeta, en les infraestructures que són necessàries per fer arribar l’aigua i per retornar-la als nostres rius o mar sense malmetre l’entorn. És tant sols un exemple, però serveix per il•lustrar que el manteniment de les estacions depuradores ha comportat i comporta una despesa multimilionària, així com les actuacions per garantir que el país no trontolli si s’esdevé una altra sequera com la de l’any 2007-2008, per esmentar les més rellevants. Però en podem dir moltes més: control a les empreses per tal que les seves aigües residuals siguin tractades de manera que no signifiquin un risc pel medi i la salut de les persones, recuperació d’espais fluvials, fixació dels cabals de manteniment dels nostres rius, ... Aquestes actuacions i d’altres que es poden consultar al nostre web han estat encapçalades i assumides econòmicament per l’ACA, tot i que de manera estricta no en fos responsabilitat (per exemple la gestió de les depuradores és competència formal de les Administracions locals d’acord amb la legislació vigent però la majoria d’aquestes, per diferents motius, no se n’han volgut o pogut fer càrrec). Però s’ha entès que l’important és el bé col•lectiu, el model de país.

Sense caure en cofoismes, i sabedors que queda molta feina per fer, i coses per millorar, la gestió de l’aigua ha donat resultats prou significatius: només cal passejar pel territori per veure com ha millorat la qualitat i l’estat dels nostres rius.

Les treballadores i treballadors de l’ACA ens sentim orgullosos de formar part d’un organisme que és referent a l’estat i a Europa en la gestió de l’aigua. Demanem, des dels diferents àmbits, una defensa de les Institucions públiques de Catalunya, amb l’exercici de la crítica constructiva i amb l’exigència d’una millora constant, al servei del país i de la seva gent. I al Govern de la Generalitat de Catalunya que aposti de manera decidida i inequívoca per mantenir l’aigua i la seva gestió en mans públiques. L’alternativa, la privatització de la gestió i finalment del recurs, no només no garanteix una millora en la qualitat (a Europa s’aposta clarament per la gestió pública de l’aigua), sinó que dóna via lliure a fer negoci amb un recurs bàsic, privatitzant els beneficis i socialitzant les pèrdues.

Per aquest motiu, avui, més que mai, volem proclamar amb veu clara “Jo sóc treballador/a de l’ACA”.

Jose Manuel Jurado

departament de sostenibilitat

secretaria d'acció sindical i política sectorial

www.ccoo.cat/sostenibilitat/ - 934812906

PERILL, HUMANITAT

Fa dies vaig descriure la felicitat i bones vibracions que em transmetien la gent que, al arribar la primavera, caminava, s’estimava, passejava o exercitava el cos, pel Parc de la Ciutadella.

A partir de les 7 de la tarda, la felicitat es converteix en temor.

Surts cansat del Parlament i pretens relaxar-te travessant el Parc mentre corre la marinada i les ombres dels arbres fan fàcil el caminar sota el sol, encara fort, del capvespre. Doncs, no. El perill comença quan arribes a l’alçada del mamut de formigó, on una gernació de turistes s’apilona per fer-se fotos a sobre de la trompa del paquiderm extingit. Has de superar una primera barrera dels que esperen fer-se la foto i una segona dels que fan la foto i que només miren l’objectiu sense pensar que en el seu recular encegat poden atropellar qui els parla.

La pressió fotogràfica continua a l’alçada de la gran font del Parc. Allà has de fer ziga-zagues, com si fossis un jugador del Barça, per superar les persones que adopten diferents postures, en solitari o en grup.

Passat el tràngol turístic i quan enfiles el carrer lateral, paral•lel al Carrer Pujades apareixen els que fan esport. Els pots trobar en equip o en solitari. Tu camines tranquil•lament i de cop i volta sens un trepig llunyà, que es va convertint en un soroll de motor humà i que si no t’apartes en dècimes de segon quedes envoltat de suors i olors esportives o amb el clatell moll per les alés humides dels maratonians

Quan surts del parc i enfiles la part central del passeig Lluís Companys, apareixen els perills dels humans amb rodes. De diferent tipus, tamany i velocitat. Et pots trobar joves amb bicicletes amb les rodes petites que fan salts, pugen al parterres enjardinats, donen voltes sobre si mateixos i tu has d’estar molt atent perquè no acabin sobre la teva espatlla, cames o altres membres del teu cos.

Surts com pots dels equilibristes de la bicicleta i trobes els de la planxa, curta o llarga, amb rodes que, amb els pantalons als turmells i ensenyant calçotets amb varietats cromàtiques, poden acabar al terra i amb la planxa clavada a les teves cames.

Més amunt apareixen els patinadors amb dues versions, els velocistes i els d’eslàlom, son majoritàriament estrangers, suposo que del nord d’Europa ja que son rossos amb la pell blanca si fa pocs dies que estan a Barcelona i de color gamba de Palamós si ja porten uns dies. Si trobes un grup d’aprenents val més que tinguis apunt el mòbil per trucar el 112, no pas perquè es puguin fer mal, sinó perquè t’arrossegaran en el seu patinar convulsiu i prendràs mal.

Aquesta situació la pots viure una darrera l’altre, mentre vas avançant, o totes de cop. També has d’afegir-hi la munió de gossos amb els seus propietaris que o amb la piloteta o el bastonet es dediquen a passar entre la gent, entre les cames de la gent o et fan caure o t’espanten. Si et passa això ràpidament demana perdó al propietari si no vols que t’escridassi o et denunciï per provocar estrès al gosset dels c....

Una vegada sota l’arc de triomf ja només et queda travessar el carrer i arribar al vestíbul del metro on comença una altra epopeia que potser descriuré un altre dia.

Què bonic és treballar al Parc de la Ciutadella de Barcelona!!!!

INTERVENCIÓ ESMENA A LA TOTALITAT PRESSUPOSTOS DEL DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT. 29 DE JUNY DE 2011

INTERVENCIO A LA COMISSIÓ D'ECONOMIA. 28 DE JUNY DE 2011

Continua la discussió pressupostària i continua el nostre intent de demostrar que hi ha una altra sortida a la crisi i que es poden fer uns pressupostos sense la retallada brutal de l'estat del benestar. La dreta ( CiU i PP) continua insistint que cal reduir el dèficit, que cal retallar la despesa social i que cal privatitzar serveis.

El mateix Obama feia un discurs on afirmava que no estava disposat a sacrificar els ciutadans per satisfer els interessos del mercat. Proposava que els rics participessin en la solució de la crisi amb un augment de la pressió fiscal. El mateix que diem nosaltres.

Avui l'OCDE deia que l'endeutament català no és elevat en relació al nivell de despesa. El mateix que diem nosaltres. I ni l'Obama ni l'OCDE son ecosocialistes. Potser només apliquen el sentit comú. Potser a Catalunya la dreta dominant es la més neoliberal del sistema capitalista.

Interessant el moment que el Sr. Mas-Collell posa sobre la taula la necessària privatització de la forja COMFORSA. Un exemple més dels amics del negoci: Vendre una empresa pública que crea llocs de treball, exporta tota la producció i és un element clau per mantenir l'economia del Ripollès.

RECONEIXEMENT DE L'ESTAT DE PALESTINA

Aquest és el text aprovat al Congrés com a resolució de l'Estat de la Nació en que s'instà al reconeixement de l'Estat Palestí. El text va ser presentat per IU-ICV i posteriorment esmenat per altres grups. Va ser aprovat per 183 vots a favor i 164 abstencions.

Resolución nº 34

Reconocimiento de un Estado de Palestina como sujeto de derecho internacional

El Congreso de los Diputados insta al Gobierno a:

1. Promover los esfuerzos del Cuarteto y del conjunto de la Unión Europea con el objetivo de alcanzar, a través del diálogo y la negociación, una paz justa, global y duradera entre el Estado de Israel y el Estado de Palestina: dos Estados que convivan en paz y seguridad, con fronteras definidas de acuerdo con las vigentes en 1967 -con los intercambios de territorios que se acuerden entre las partes- y que coexistan con pleno respeto a la integridad de los derechos de sus ciudadanías, ya que la paz es la mejor garantía de seguridad para Israel, así como la soberanía, el desarrollo y la democracia lo son para Palestina.

2. En ausencia de la reanudación de las negociaciones bilaterales, apoyar de manera coordinada con la Unión Europea el reconocimiento del Estado palestino, como Estado soberano, contiguo, democrático e independiente que conviva en paz y seguridad con el Estado de Israel.

Mentrestant la "flotilla de la llibertat" que porta ajuda humanitària a Gaza està retinguda al port d'Atenes. Sembla ser que el govern grec s'ha sotmès a les presions sionistes i fan tot el possible perquè no arribin aliments i medicines a Gaza, la presó més gran a cel obert. En aquesta flotilla hi va el vaixell Gernika, amb cooperants espanyols i catalans. El Govern espanyol es fa el sord i deixa sense protecció als tripulants, per la qual cosa el grup d'IU-ICV ha decidit demanar la compareixença urgent de la ministra d'exteriors, per exigir que garanteixi la lliure circulació de la Flotilla de la Llibertat i la seva seguretat.

El proper pas per a la llibertat de Palestina serà a la tardor on a les Nacions Unides s'ha de votar el reconeixement de l'estat palestí.

PACTES . QUINA DECEPCIÓ

Dissabte passat a Banyoles fèiem una valoració dels pactes postelectorals a les comarques gironines. Si els resultats electorals ja varen donar molt de poder a CiU, els pactes fets per socialistes i republicans li han acabat de donar tot.

Ha estat un calvari aconseguir un govern d’esquerres a les ciutats, pobles i consells comarcals. El PSC, com sempre, a la recerca de poder per alguns dels seus dirigents locals. Pactes fets des de la seu socialista, sovint deixant de banda la gent del territori. I els republicans obsessionats en no voler reeditar cap govern d’esquerres a tres bandes tornen a donar protagonisme a cacics convergents. Una pena.

Durant vuit anys les tres forces d’esquerres vàrem governar el Consell Comarcal del Baix Empordà, amb una bona gestió, amb projectes nous i donant suport als municipis en benestar, protecció civil, medi ambient, etc. Doncs, s’ha acabat. En Quim Nadal ha sentenciat l’acord d’esquerres. Com que en Juli Fernàndez estava obsessionat en aconseguir l’alcaldia de Palafrugell, en Nadal s’ha venut bous i esquelles per satisfer a l’ambiciós Juli i en l’acord han regalat la presidència a CiU.

ERC, amb l’excusa, que ja no es creu ningú, que els grups locals son autònoms ha donat el consell comarcal de La Selva a CiU. No només això sinó que també ha donat l’alcaldia de Sant Hilari a en Fauria. Ara fa quatre anys una aliança entre ERC i el PIG( Partit Independent de les Guilleries) va aconseguir que governes el cap de llista d’ERC ( ells tenien cinc regidors i el PIG dos). Enguany els resultats han estat diferents: ERC, tres regidors i el PIG quatre. La suma era suficient per tornar a deixar a l’oposició el cacic de CiU. Però amb una diferència, l’alcalde ara seria del PIG. Doncs no ha estat possible. ERC ha preferit l’abstenció i donar l’alcaldia a CiU, a canvi de participar en el govern del consell comarcal de La Selva.

Així gràcies a socialistes i republicans, CiU governa tots els consells comarcals de les comarques gironines.

Des d’ICV hem intentat fer tots els governs d’esquerres possibles, només ho hem aconseguit a Palamós, L’Escala, Vall-llobrega i Riells. Però ho podíem fer a Medinyà, Blanes, Maçanet, Massanes, Saus-Camallera-Llampaies, Regencós, Sant Hilari i els consells comarcals del Baix Empordà i La Selva. Una decepció.