En l’àmbit de la gestió ambiental dels nostres rius es volen suprimir els Consells de Conca, òrgans de participació i de gestió descentralitzada que estaven donant bons resultats en els respectius territoris ajudant a confegir els plans de conca i substituir-los per unes obsoletes comissions de desembassament, pròpies del segle XIX, on no tots els sectors hi són representats i obviant a més, que en moltes de les nostres conques fluvials simplement no existeixen tals comissions perquè no hi ha embassaments com el Fluvià, la Tordera (com no sigui el llac de Santa Fe de Montseny), el Besòs (com no sigui la bassa de Vall-fornera) o el Francolí.
S’aprofita per desprotegir la fauna i desordenar l’accés motoritzat al medi natural –desapoderant una vegada més als municipis- i ja de passada es retalla el Parc Natural de Cap de Creus, amb l’ampliació de l’àrea urbanitzable del nucli de la Vall de Santa Creu.
S’amplia el temps per canviar l’enllumenat públic i privat que preveia la llei de contaminació lluminosa, aprovada el 2001, fins al 31 de desembre del 2013. Pel Govern l’estalvi i eficiència energètica és un destorb.
Es deroga l’adquisició preferent per part de la Generalitat de sòl agrari per poder crear un banc de terres públic. Pel Govern el sòl agrari ha d’estar al mercat i subjecte a la pressió especulativa dels urbanitzadors.
Fins el 80% de les activitats que es desenvolupen ho poden fer mitjançant el règim de comunicació. Només el 20% restant, estaven sotmesos als principis de cautela i calien informes d’impacte ambiental. El Govern creu que els informes ambientals son un destorb i només els reclamarà en un 2% de les activitats.
Les granges ja no hauran de presentar un pla de dejeccions ( com eliminaran els purins). El Govern creu que la mesura preventiva és un destorb i això provocarà un augment de la contaminació de l’aigua per nitrats.
Es facilita la instal•lació de departaments turístics en blocs d’habitatges tot dient-ne ara, “activitats econòmiques en habitatges”, que tantes molèsties causen als veïns i veïnes, suprimint la intervenció municipal en temes com l’atorgament d’activitat o l’aplicació d’ordenances que els limitin. Això no és simplificació, és desregulació.
Deixen l’habitatge en mans del mercat i l’especulació. Es suprimeix la possibilitat d’àrees urbanes on es detecti una demanda residencial; Es suprimeix l’obligació que la Generalitat destini cada any una línia de finançament específica per atendre necessitats detectades d’habitatge en protecció oficial; Es suprimeix, de manera indefinida, la qualificació d’habitatges de protecció oficial, així com el límit de protecció de trenta anys; Es permet que tot l’habitatge protegit el puguin adjudicar els promotors privats. Amb aquests abusos no es podran assolir mai els objectius que ens vam marcar de disposar d’un parc d’habitatges públics. L’objectiu no és facilitar el dret a l’habitatge, sinó als promotors, constructors i persones que varen crear l’anterior bombolla immobiliària.
Es fa un canvi normatiu desregulador en l’ICS, especialment en els canvis en les funcions del Consell d’Administració, on és evident que es produeix una pèrdua de control i transparència: deixar d’acordar la signatura de contractes plurianuals; deixar de ratificar els acords i convenis amb altres entitats; deixar de ratificar les adjudicacions de contractes i gestió de serveis públics; deixar d’autoritzar les modificacions de crèdits; es passa de ratificar acords i convenis econòmics dels 90.000 al milió d’euros.
La llei de l’abús assimila el concepte d'artista/creador a una empresa cultural. Assimilar la creació a l'entreteniment. La concepció neoliberal que inspira la llei abandona la viabilitat de la producció artística al mandat dels mercats, a la seva capacitat per absorbir la producció cultural i convertir-la en una mercaderia banal.
On abans hi havia òrgans de cogestió, ara es vol reduir a la simple participació; on abans es preveia la participació social i ciutadana, ara es suprimeix o es redueix a la mínima expressió, fent desaparèixer els representants veïnals o d’entitats socials o ambientalistes i deixant-hi com a molt els representats empresarials.
Es suprimeixen els govern territorials de salut, amb un menyspreu sense precedents per als professionals de la salut i pel món local.
Tots els articles del Servei Català de la Salut, limiten la participació
Trenquen el consens social i polític. D’un total de 87 lleis, moltes d’elles que modifiquen aspectes substancials, no han consultat a les entitats culturals, sindicats, empresaris, moviment veïnal, entitats de la memòria democràtica, moviment pacifista.
Amb la suma de retallades pressupostàries, desregulació de sectors bàsics i aniquilació de polítiques públiques, el govern de CIU està posant les bases per imposar a Catalunya un model de país que no reconeixem: econòmicament discriminador i socialment injust, en que els serveis educatius, sanitaris i assistencials, l’habitatge digne o un ambient saludable, estaran sols a l’abast d’aquells que se’ls puguin pagar, en tant la resta de ciutadans i ciutadanes s’haurà de conformar amb un sistema de mínims, de poca qualitat, més propi de la beneficència del s. XIX que de l’estat social i democràtic de dret que els ciutadans i ciutadanes d’aquest país, s’han guanyat amb el seu esforç personal i col•lectiu i amb la lluita democràtica.
La llei Òmnibus l’han dividit en 5 parts, que és el gran acord que ha fet el PSC. Només ICV-EUIA ha presentat una esmena a la totalitat a les tres primeres lleis i a més amb un tex alternatiu que pretén fer extensiva la simplificació de tràmits i la credibilitat dels emprenedors a tots els ciutadans i ciutadanes.
Perquè som dels que creiem en una bona administració, transparent, àgil, que respon sempre, que no discrimina ni afavoreix a uns sectors socials i econòmics sobre els altres; una administració catalana respectuosa amb els drets de TOTS els ciutadans i ciutadanes, siguin empresaris o aturats; siguin rics o siguin pobres; vulguin crear una empresa, una cooperativa o auto-ocupar-se; obrir un negoci o necessitin un habitatge digne; vulguin, una ajuda escolar o una prestació social; tinguin una mútua privada o necessitin una intervenció quirúrgica d’urgència.