INTERVENCIÓ DEFENSANT L'ESMENA A LA TOTALITAT ALS PRESSUPOSTOS DE 2011. 15 DE JUNY

L'esmena presentada per ICV-EUiA pretén deixar clar que hi ha una altra manera de lluitar contra la cris i l'atur. A partir d'una anàlisi sobre l'origen de la crisi i les seves particularitats negatives a Espanya i Catalunya, intento explicar que amb retallades en la despesa social no aconseguim reactivar el consum intern que és la base per la creació d'activitat econòmica i creació de llocs de treball. 

El Govern de CiU i el PP creuen que cal retallar despesa social i privatitzar seveis públics, reduir impostos i flexibilitzar els contractes laborals.

Enfront aquesta proposta ideològica de dretes, proposem augmentar els ingressos mitjançant un política fiscal que gravi les operacions immobiliàries i financeres de caire especulatiu, una nova fiscalitat verda que gravi les activitats més contaminants i una lluita decidida contra el frau fiscal. 

Preveiem recaptar uns 2.000M€, sense comptar amb el Fos de Competitivitat que l'Estat ens deu. Així podríem continuar el nivell de despesa social de l'anterior govern d'esquerres, elaborar un pla de creació d'ocupació en els sectors de seveis socials i economia verda i anar avançant cap una sortida justa de  la crisi.

Adjunto la primera intervenció de mitja hora, la rèplica dels conseller Mas-Collell i la meva contrarèplica.

DIGNITAT

Avui mentre em dirigia cap al Parlament he estat escridassat, escopit, sacsejat, insultat i pintat per un nombrós grup de persones, i encara no se perquè? Perquè sóc polític? Perquè anava a defensar una esmena a la totalitat del meu grup parlamentari en contra dels pressupostos del Govern que lesionen greument drets socials i que hipotequen el futur dels joves? Han escoltat els meus arguments en la sessió plenària?

M’han maltractat perquè sóc un home d’esquerres i ecologista, compromès en la defensa de la justícia social, de les llibertats i dels drets de les persones? Perquè si?

En aquest bloc he escrit que respectava les propostes del moviment 15-M, que compartia i he defensat molts dels seus postulats. Però avui, una part de la gent ha actuat amb violència, amb ràbia, sense cap argument ( mai hi ha arguments per exercir la violència en democràcia), volent evitar l’entrada dels diputats al Parlament. Això és feixisme i s’ha de condemnar.

Vull agrair a totes les persones que m’han ajudat i que han impedit que les agressions fossin més dures. Se que ells formen part del col•lectiu dels indignats però condemnen la violència. I aquests son majoria.

He sentit l’escalf de moltes persones que m’han trucat o que m’han enviat un missatge d’ànim. M’han ajudat molt en un moment de desconcert i tristesa.

Amb dignitat he volgut accedir a peu al Parlament. La dignitat i l’honor que sento per ser escollit, democràticament, per milers de persones per representar-los. A ells no els vull fallar. Als violents els condemno, per indignes.

LA LLEI DE L’EMBUT

Sota el fals nom d’ “Avantprojecte de llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica” s’amaga una clara operació antidemocràtica i de trencament del model social de diàleg i concertació que s’ha desenvolupat a Catalunya els últims anys. El Govern de CiU no només es carrega la ingent feina de l’anterior govern d’esquerres sinó que va més enllà i porta a terme un veritable procés ultra liberalitzador i de privatització dels serveis públics.

Una llei que deroga 14 lleis i 21 normes reglamentaries (decrets) d’una tacada, amb més de 600 articles i unes 270 pàgines. Un veritable atemptat a la democràcia, a la participació i a la transparència.

Aquesta nova llei permetrà que el quiròfans que han tancat a la sanitat pública puguin ser utilitzats per empreses privades. Només tindran cobertura sanitària aquelles persones que portin, com a mínim, sis mesos empadronats.

En l’àmbit dels serveis socials es facilita la participació de les entitats privades i es limita el paper dels ajuntaments i consells comarcals.

Es treu la limitació motoritzada d’accés al medi natural. Es deroga la prohibició de caçar ocells cantaires amb vesc.

És desregulen els controls ambientals sobre les activitats, sobre l’urbanisme, sobre la planificació territorial, sobre l’aigua.

I molts més atemptats a totes aquelles normes que s’han elaborat amb consens polític i social ( pacte per a l’educació, per a la immigració, per les infraestructures, per l’habitatge).

A la Generalitat ara manen els lobis econòmics, financers, els especuladors, els que volen fer negoci de la cosa pública. El Parlament perd la seva capacitat de decisió com a dipositari de la sobirania popular i el guanyen alguns despatxos professionals on es redacten les normes en que es regirà Catalunya.

El Govern de Catalunya cada vegada s’assembla més a una república bananera. No haurem d’esperar gaire perquè els corruptes tornin a fer el seu agost, com en l’època pujolista.

No en fem prou en indignar-nos, cal actuar i ocupar el carrer. Ara es tracta de lluitar per la democràcia i per la justícia social. Ara es tracta de lluitar contra un Govern que dona viu lliure als especuladors, als lobis privats i a la destrucció de la cosa pública.

PRESSUPOSTOS INÚTILS. HI HA ALTERNATIVES

ARTICLE PUBLICAT A EL PUNT. 7 DE JUNY DE 2011

http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/4209

Els pressupostos presentats pel Govern de la Generalitat no fan front al problema més important del país, la crisi econòmica. Hi ha dos elements claus per superar la crisi: la reactivació de l’economia i la demanda interna i la creació d’ocupació. Cap d’aquests dos reptes es veuen en la proposta del Govern de CiU.

La reducció de 2.680M€ del pressupost provocarà una contracció de l’economia ja que disminuirà dràsticament l’activitat del sector públic ( les inversions disminueixen un 42%) i no impulsarà el privat. Els països europeus que han aguantat més la crisi son aquells que tenen un sector públic potent que garanteix l’estat del benestar. Catalunya hauria de convergir cap aquests estàndards europeus, però els pressupostos d’enguany en divergeixen.

Aquest pressupost consolida les retallades començades a primers d’any en la sanitat (reducció del 15% tenint en compte la despesa desplaçada) l’educació (-7%), els serveis socials (-10%), l’habitatge públic (-30%), la recerca (-26%), la cultura (-15,6%) o la cooperació (-55%). En una època de crisi els pressupostos disminueixen en 1.200M€ la despesa social. Això és un atemptat a la necessària cohesió social de Catalunya. Aquestes decisions polítiques, en forma de retallades, d’avui seran els problemes socials de demà.

L’anterior govern d’esquerres va fer polítiques d’ajustament pressupostari des del 2008, però va prioritzar, i en cap moment va voler sacrificar les polítiques socials ja que eren i son una inversió de futur.

Davant aquesta situació és immoral que el govern decideixi eliminar l’Impost de successions que suposa deixar de recaptar 611M€. El nostre grup parlamentari ja va proposar que es posposes, fins que no es superés la crisi, la reforma de l’impost aprovada en l’anterior legislatura i al mateix temps no eliminar-lo. Però el Govern no ha acceptat i ha preferit deslliurar a les famílies més riques del pagament d’aquest impost, amb la idea no contrastada que donant diners als rics l’economia millorarà i que donarà beneficis per a tothom. Es tracta d’un plantejament que respon a una opció ideològica neoliberal i de dretes, que perjudica a les classes populars.

El Govern proposa un dèficit del 2,66% del PIB i un endeutament a finals del 2011 del 18%, xifra normal en relació a altres economies europees. Malgrat tot, el Govern continua insistint que no hi cap marge de maniobra a l’hora d’elaborar els pressupostos. Que l’herència de l’anterior govern els aboca a aquesta política restrictiva. I això no és veritat, nosaltres opinem que hi ha alternatives pressupostàries per sortir de la crisi.

Una de les més elementals és l’augment dels ingressos. El Govern creu que no és necessari ja que no vol perjudicar els sectors més poderosos i fa recaure sobre els sectors més vulnerables tot el pes de la retallada.

L’acció pressupostària és com unes tisores amb dues fulles: una d’ingressos i l’altra de despesa. Totes dues s’han d’equilibrar per fer un ajust equitatiu. CiU ha preferit utilitzar només la fulla de la contenció de la despesa social, convertint-se amb un ganivet que estripa l’estat del benestar.

El Grup Parlamentari d’ICV-EUiA fa una proposta pressupostària alternativa al govern de dretes que es basa en els dos pilars abans esmentats: l’augment dels ingressos i la contenció de la despesa.

Actuacions en els Ingressos:

- Lluita contra el frau fiscal. A Catalunya s’estima en el 5,5% del PIB. Si s’hi destinen recursos i voluntat política pot representar uns ingressos addicionals de 195M€ anuals per cada dècima del PIB que es redueixi el frau actual. És a dir, una reducció del 10% del frau comportaria 1.070M€ de recaptació.

- No suprimir l’impost de successions i donacions i aplicar una moratòria de la darrera reforma comportaria una recaptació de 611M€.

- Un impost sobre l’energia nuclear aplicant un tipus impositiu de 0,0012 euros/kWh. La recaptació potencial seria d’uns 40M€ anuals.

- Increment d’alguns impostos especials (tabac, alcohol) que comportaria uns ingressos anuals de 100M€.

- Exigir el pagament immediat del Fons de Competitivitat, xifrat en 1.450M€.

- Crear noves figures fiscals que gravin els fluxos de capital de l’especulació immobiliària i de la financera.

Actuacions en la Despesa:

- Pla d’estalvi energètic en tots els àmbits de la Generalitat

- Eliminació dels concerts a les escoles d’elit que segreguen per raó de gènere. Podria comportar una reducció de 25-30M€ anuals.

- Pla de mesures d’ajust pressupostari en el Sistema Sanitari públic: Enfortir l’assistència primària; Reduir les estructures directives; Racionalitzar la despesa farmacèutica; Promoure la fusió d’entitats concertades i integrar les públiques a l’ICS. Aquest Pla comportaria una reducció de la despesa de 460M€, sense afectar negativament a la qualitat i l’equitat del servei.

Podem aconseguir més de 2.000M€, sense el Fons de Competitivitat, que ens permetrien mantenir la despesa social, fer front a la crisi i crear ocupació sense retallar l’estat del benestar.

L’HORA DE LA COLLITA

Una de les coses més agradables de treballar a l’hort es poder recollir el que has plantat. El conreu de l’hort exigeix sacrificis, feina, molta feina i preocupacions. Evitar que els insectes es mengin el planter, estar pendent del temps, de la sequera o de l’excessiva pluja, ( com passa ara).

Els hortolans amateurs estem pendents de les viandes plantades i disfrutem molt a l’hora de recollir-les i menjar-les, i també de regalar-les.

Collir faves tendres i menjar-te-les amanides o cuites amb botifarra, cansalada i ceba és un plaer indescriptible. O collir pèsols i poder-los regalar, ja que a mi no m’agraden ( la meva mare hi ha en va dir be ) és divertit. Els enciams tant del llarg com el “maravilla” o el fulla de roure collits i a la taula ben amanits. O l’escarola, lligada abans perquè quedi ben blanca de l’interior, i amanir-la amb una salsa de xató, com va fer ahir la Montse. O els ravenets, tallats en rodanxes i ben amanits. Fins i tot me’ls menjo sencers, collits de l’hort, rentats i cap a la panxa.

Aquest any he menjat quilos de maduixes dolces i la producció de cireres ha estat excel•lent. Amb el cistell que vàrem collir ahir tota la setmana menjarem cireres: per postres, per berenar, quan t’aixeques o abans d’anar a dormir unes cireres vermelles i meloses t’animen la vida. També en pots posar una al gin tònic del diumenge a mitja tarda ( invent de la Montse), balsàmic per quan et començar a entrar la “depre” del fi de setmana.

Petites distraccions de cap de setmana que et permeten aïllar-te de la crua realitat: La d’un Govern conservador, autoritari, clientelar i caciquil i que no fa res per crear llocs de treball, ni per potenciar l’activitat econòmica interna. Un Govern que està obsessionat per l’ordre, per la destrucció de l’estat del benestar i per la privatització de serveis. Un govern que ens portarà a la misèria, fent recular el país uns vints anys des del punt de vista social, ecològic, cultural i econòmic.

Les tomates i les patates ja comencen a florir.

INTERVENCIÓ AL PLE DEL 2 DE JUNY DE 2011. SITUACIÓ ECONÒMICA

22-M. EL RETORN

He estat 15 dies sense penjar res en el bloc. Després de les eleccions municipals he necessitat uns dies de reflexió abans de fer cap valoració ja que m’envaïen masses sentiments de decepció i d’incomprensió davant els resultats.

La decepció és clara. Per tota Catalunya s’ha estès una llosa de governs de dretes, convergents i populars, que tindran un poder com mai havien tingut. Els partits racistes i xenòfobs ( a part del PP) han entrat en moltes viles i ciutats i s’estan consolidant en barris obrers.

CiU i el PP son partits que porten en el seu ADN la corrupció, el caciquisme i el clientelisme. El cas, Turisme, el cas Treball, el cas Pallerols, el cas Millet, son casos vius de corrupció institucionalitzada però que els electors no els han entès com element negatiu, ans al contrari.

Perquè molts ciutadans han tingut una actitud electoral tant permissiva? Què deuen pensar la majoria de polítics i electors d’ICV que mai han posat la ma al calaix, que han fet de l’honestedat un valor inexcusable i que malgrat tot la dreta ha avançat?. Què deu pensar la gent d’ICV, que en molts pobles i ciutats, han aguantat les actituds racistes i xenòfobes de molts dirigents de CiU, de Plataforma o del PP, posant la cohesió social com un baluard inexpugnable.

No he parlat de bona o mala gestió, sinó de principis i valors que cap tota persona que es vulgui dedicar a la política a de tenir: honestedat, rigor, solidaritat.

Mentre la dreta avançava tant a les autonòmiques com a les municipals, els sectors progressistes i d’esquerres es refugiaven en l’abstenció, el vot en blanc o nul o acampaven a les places del nostre país. La indignació, que hauria de ser crítica i constructiva a l’hora, no va servir per reconstruir governs d’esquerres que fessin de baluard contra el racisme, contra la corrupció. La passivitat electoral de molts sectors d’esquerra , que amb tota la legitimitat volia manifestar la seva indignació, va facilitar el camí d’un electorat molt motivat que veu l’oportunitat de recuperar el poder i acabar amb anys de governs progressistes a les nostres viles i ciutats, i també al Govern de la Generalitat.

Ara ho dominen quasi tot, però no tenen la raó i per això cal rearmar-nos i ser molt bel•ligerants cap a les polítiques que faran i que ja han començat: destrucció de l’estat del benestar, privatització de serveis públics, clientelisme, corrupció, amiguisme, caciquisme en els pobles.

Segur que, després dels resultats electorals, molta més gent està indignada. La primera obligació ha de ser no resignar-nos i lluitar contra la dreta, contra el racisme i la xenofòbia, contra la corrupció i per l’altre, ha de ser construir una alternativa d’esquerres, més participativa, més radical , més transparent, i en definitiva, més democràtica.