21 maig 2011

“INDIGNARSI NON BASTA”. PIETRO INGRAO

Moltes de les persones que assisteixen a les mobilitzacions d’aquests dies tenen com a referent, o han sentit parlar, del llibre d’Stephane Hessel, “Indigneu-vos”. Jo els recomanaria “Indignarsi non basta”, una petita obra on dialoguen en Pietro Ingrao (comunista italià de 96 anys) i els professors de filosofia política, Maria Luisa Boccia i d’ètica, Alberto Olivetti. Aquest opuscle forma part de la reedició del llibre d’Ingrao “Le cose imposibili. Un’autobiografia raccontata e discussa con Nicola Tranfaglia”.




En la conversa es parla del llibre d’Stephane Hessel, “Indigneu-vos” i en Pietro Ingrao diu categòricament, “amb indignar-se no n’hi ha prou, és una resposta massa elemental”. Per Ingrao és imprescindible “construir una relació compartida activa. Se li pot dir moviment o partit o de qualsevol altra manera”. En definitiva, es tracta de construir un “subjecte polític”. Però no es pot construir de qualsevol manera, diu Ingrao, “ cal pensar-lo be, estudiar com pot ser, quina forma haurà d’assumir, comprendre de quina manera es realitzarà”. Pensa que la reacció individual, de l’emprenyat és positiva, però és imprescindible “l’acció col•lectiva”. Continua dient que “la indignació ha d’anar acompanyada d’una lectura del mon i d’una bona pràctica política que li doni cos”.

Crec que son unes reflexions molt adients al que estan passant a moltes places de les nostres ciutats. Ingrao crida a l’acció comunitària, no pas individual, però a una acció que tingui unes idees, un camí, un objectiu.

L’ànima del seu pensament és el dubte, l’actitud crítica davant de qualsevol proposta. I per això es dirigeix als joves, també als que es mobilitzen, i els hi diu “dubta cada vegada que l’acció col•lectiva i el sentiment de pertinença xoca contra el teu esforç de ser lliure”. Magnífic. L’esperit crític és essencial en tota acció política. Si no és així ens podem convertir en un ramat, per això Ingrao fuig de la barbàrie stalinista per elaborar un comunisme basat en els drets humans i en el dubte permanent i actiu.





19 maig 2011

RESOLUCIÓ PER A LA CREACIÓ DEL PARC NATURAL DE LA ZONA LACUSTRE DE BANYOLES

A LA MESA DEL PARLAMENT

Dolors Camats Luis, portaveu, Joan Boada Masoliver, diputat del Grup Parla-mentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resolució sobre l’elaboració del projecte de llei de creació del Parc Natural de la conca lacustre de l’Estany de Banyoles (Pla de l’Estany) per tal que sigui substanciada davant la Comissió de Territori i Sostenibilitat.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

L’Estany de Banyoles és un dels espais naturals més singulars de Catalunya que aplega en un mateix indret un conjunt de valors ecològics, paisatgístics i hidrogeològics únics, que han contribuït a la generació d’unes activitats amb elevat valor social i històric, i amb un inestimable significat etnològic.

A nivell natural l’Estany amb les seves 112,5 Ha és el llac més gran de Catalunya i la seva conca lacustre conforma un sistema hidrològic d’origen càrstic únic a Catalunya i a la Península Ibèrica que ha estat inclòs en el Pla d’espais d’Interès Natural (PEIN), i que li ha valgut el seu reconeixement internacional tant a la Xarxa Natura 2000, com al tractat Ramsar de Zones Humides d’Importància Internacional. A Catalunya només els Parcs Naturals dels Aiguamolls de l’Empordà, el Delta de l’Ebre i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici han obtingut aquesta mateixa catalogació.

A nivell hidrològic les aigües entren de forma subterrània procedents de l’Alta Garrotxa a través de les capes calcàries del subsòl i enriquides amb carbonats i sulfats. En el fons de l’Estany es produeixen interessants fenòmens físics i químics provocant una estratificació complexa de l’aigua, a la vegada que hi apareixen comunitats bacterianes de gran importància ecològica. A nivell geològic la zona lacustre de l’estany conté el registre més complert de la història geològica quaternària del nord-est peninsular.

A nivell ecològic es poden distingir fins a 11 hàbitats vegetals d’interès comunitari descrits per la Unió Europea, entre els quals els boscos de ribera, les praderies submergides de carofícies o el cinyell de mansega i canyís de les seves vores. També destaquen els valors faunístics, que tot i tractar-se d’un estany d’aigües oligotròfiques – amb pocs nutrients- i profundes, inclouen més de 15 espècies animals d’interès comunitari, com el barb de muntanya, la tortuga d’estany o els musclos de riu. També hi ha més de 28 espècies d’ocells de la Directiva Aus Europea i d’altres incloses per la legislació nacional, com la llúdriga o la cigonya blanca.

El front urbà de l’Estany pels seus valors paisatgístics i culturals ha estat catalogat com a Jardí Històric -Bé Cultural d’Interès Nacional-. L’aigua de l’Estany ha estat un element clau en el desenvolupament històric de la ciutat i els 5 recs artificials que el desguassen construïts al segle IX formen un tramat de canals que s’integren dins la xarxa urbana, descobrint al seu pas un ric patrimoni històric, com diverses farineres, molins, una farga d’Aran o La Llotja del Tint. A les seves ribes es concentren restes de jaciments arqueològics únics a Catalunya com el poblat neolític de la Draga, o l’ibèric del Castell de Porqueres, i en el seu moment va ser utilitzat com a font de recursos, tant la pesca per a l’alimentació, com la recollida de vegetació (vímets, etc.) utilitzats per a la manufactura d’estris d’ús quotidià.

L’Estany però com a element identificador s’ha convertit en un fenomen social i cultural per la comarca del Pla de l’Estany. L’Estany ha estat font d’inspiració d’escriptors, poetes i pintors, i la seva màgia ha inspirat llegendes i històries. Actualment, l’estany s’ha potenciat com a atractiu turístic i per a la pràctica de l’esport o activitats de millora de la salut. Des de la seva participació en les proves de rem del Jocs Olímpics de Barcelona l’any 1992, l’Estany s’ha consolidat com a un espai ideal per a practicar competicions nacionals i internacionals de rem, piragüisme i triatlons. Cada cop més, és fa necessari tenir eines per a gestionar de forma sostenible les activitats que s’hi desenvolupen, amb el repte de convertir-se en un exemple en la comptabilització de la conservació del patrimoni natural i dels seus usos recreatius, esportius i econòmics sostenibles.

La demanda de que l’Estany de Banyoles sigui declarat Parc Nacional és una petició històrica, recolzada per mocions aprovades pels ajuntaments de Banyoles, Porqueres i Fontcoberta i amb un ampli suport social per entitats com Limnos -Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany-, el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles i el Centre Excursionista de Banyoles. A més, existeix des de l’any 2007 un document amb els corresponents estudis previs i amb cartografia detallada a punt per a ser discutida i aprovada. La proposta de Parc Natural hauria d’incloure les diferents zones incloses en el pla d’Espais Naturals «EIN de l’Estany de Banyoles i Platja d’Espolla», així com altres espais de la mateixa conca lacustre com Sant Miquel de Campmajor i part del riu Fluvià fins la Reserva Natural de Fauna Salvatge de l’Illa del Fluvià.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa presenta la següent:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

El Parlament de Catalunya insta el Govern a redactar i presentar en el Parla-ment, durant l’any 2011, la Llei de declaració del Parc Natural de la conca la-custre de Banyoles.





Palau del Parlament, 17 de maig de 2011



Dolors Camats Luis Joan Boada Masoliver

Portaveu del GP d’ICV-EUiA Diputat del GP d’ICV-EUiA

VISCA LA DEMOCRÀCIA REAL

L’esclat d’indignació que es veu en moltes ciutats és una mostra que la ciutadania està viva i és capaç de dir en veu alta que ja n’hi prou d’una democràcia afeblida pels poderosos que han sotmès a bona part de la política i els polítics.

No sóc capaç d’analitzar en profunditat cap on va aquest moviment ( hi ha moltes sensibilitats indignades). Tampoc sé si és un moviment de llarga durada o un esclat temporal. De totes maneres el que importa és que succeeix i mostra que la societat està viva per fer front a les polítiques neoliberals imposades pels mercats.

Estic content perquè molts dels canvis que es demanen jo els comparteixo i els he defensat al carrer, en els Parlaments i en el Govern: la lluita contra la corrupció, contra el freu fiscal, la imposició de la taxa Tobin, la reforma hipotecària, l’augment dels impostos als més rics, la reforma electoral amb llistes obertes, formes noves de participació ciutadana, el rebuig a les retallades, impostos a les operacions especulatives financeres i immobiliàries, l’expropiació d’habitatge desocupat, la sostenibilitat ambiental, ...

Dues reflexions darreres:

En democràcia, una manera de canviar les coses es transformant la indignació en vots.

La solució està en la pròpia democràcia fent-la més radical i popular.



17 maig 2011

ENS PORTEN A LA MISÈRIA

Si no aturem les retallades brutals del govern de CiU ens trobarem en una situació socioeconòmica cada vegada pitjor. No cal ser un expert per entendre que si redueixes el pressupost no pots invertir en generació d’activitat econòmica cosa que provoca menys consum intern i més atur. Si a més no augmentes els ingressos pots arribar a provocar encara més dèficit.

Si la iniciativa privada no genera activitat perquè no li donen crèdit o està espantada, cal que el sector públic ho faci. Com? Doncs creant activitat en el sectors públics com la sanitat, l’educació, els serveis socials, la creació i rehabilitació d’habitatge públic. Si generes activitat hi ha menys gent a l’atur, augmenten el consum intern i els impostos que generen. Si contraus el sector públic, com fa CiU, generes més atur.

Com aconseguim tenir més diners per mantenir l’activitat en el sector públic? Augmentant els ingressos i reduint la despesa.

Com augmentem els ingressos? Amb una nova fiscalitat progressiva i verda. Què proposem?

- La creació d’un nou impost sobre la riquesa que gravi les fortunes superiors a un milió d’euros nets, cosa que comportaria uns ingressos d’uns 450 milions d’euros.

- El restabliment de l’impost d’operacions societàries que significaria uns ingressos de 90 milions d’euros.

- Augmentar la fiscalitat sobre les plusvàlues (immobiliàries) i revisar les SICAV ( que només paguen un 1% dels beneficis).

- Un impost sobre l’energia nuclear ( com el de Castella - La Manxa i Extremadura) que significaria uns ingressos de 40 milions d’euros anuals.

- El gravamen de protecció civil destinat a les instal•lacions perilloses aportaria uns 30 milions d’euros.

- No suprimir l’Impost de successions significaria no perdre 350 milions d’euros.

- La lluita contra el frau fiscal que representa el 5,5% del PIB de Catalunya podria comportar uns ingressos addicional de 195 milions d’euros anuals per cada dècima del PIB que es redueixi aquest frau.

Xifres clares i contrastades que demostren que hi ha marge per augmentar els ingressos: per què no ho fa CiU? Doncs perquè molestaria als poderosos com les empreses hidroelèctriques, la indústria química, els rics que els voten, els especuladors que també els voten. Així de clar. Argumentar que la pressió fiscal faria marxar les inversions i els empresaris és un insult a la intel•ligència. Si fos així els empresaris finesos o suecs o alemanys que fan un esforç fiscal 10 punts superior al català també fugirien dels seus països. I no ho fan.

Com reduïm la despesa?

- Eliminant els concerts a les escoles d’elit que segreguen en funció del sexe. Ens estalviaríem uns 25-30 milions d’euros.

- Desenvolupant el Pla de racionalització de la despesa farmacèutica, que hem presentat al Parlament i que CiU i PP ens han votat en contra, podríem estalviar uns 450 milions d’euros.

- Racionalitzar i reduir les estructures directives i de gestió del sistema de salut.

- Fusió d’entitats concertades i integrar les públiques a l’ICS

Amb aquestes mesures es superarien les necessitats d’ajust específic del 2011 i cobriríem les necessitats fins el darrer anys del pla d’estabilitat (2013).

En definitiva, hi ha alternatives a la situació de crisi i per això hem de rebutjar la salvatjada que proposa CiU. Amb l’excusa de la crisi persegueixen complir el seu ideari polític de reducció de l’estat del benestar i de privatització dels serveis públics. La dreta en estat pur.

Si el dia 22 de maig la ciutadania de Catalunya els continua votant farem un pas enrere irreversible.

16 maig 2011

GRÀCIES JAUME

En Jaume Curbet ha mort. Sempre havia sentit parlar d’en Jaume com un referent progressista. Vaig començar a parlar amb ell a partir de la meva feina com a secretari general del Departament d’Interior. Vaig llegir-lo i escoltar-lo sobre temes relacionats amb la seguretat, amb els riscos tecnològics i amb les polítiques que s’havien de desenvolupar per millorar la seguretat.

Afirmava en el seu últim llibre “Un mon insegur” que la sensació d’inseguretat de la població augmentava a mesura que la crisi econòmica provocada pels mercats afectava a les persones. Per disminuir-la calien més accions de política social i de manteniment de la cohesió que no pas mesures estrictament policials.

Quan tenia dubtes el consultava i sempre estava a punt per dir-me, no pas el que havia de fer sinó el que ell pensava. Un home agradable, reflexiu, optimista, sempre construint. Una bona persona, valenta, fins i tot, per enfrontar-se a la mort.

No vàrem tenir prou complicitats per dir que érem amics, però m’hagués agradat molt ser-ho.

VIDEO DE CAMPANYA DELS JOVES D'ESQUERRA VERDA

Un excel.lent video amb les dosi correctes de creativitat, pedagogia i radicalitat.

http://youtu.be/SpQkdn7smVQ

11 maig 2011

EL GOVERN DELS ...


El president Mas va qualificar al seu Govern com el dels millors. Després de sis mesos aquesta afirmació no és creïble i en alguns casos es preocupadament còmica.

Des de la meva talaia parlamentària i amb una mica d’humor he intentat fer una nova classificació dels membres del Govern. Reconec que és intuïtiva i mancada de rigor científic. Només és el que penso des del respecte a la seva feina i responsabilitat. Els divideixo en tres categories:

1. Els Revengistes, son aquelles persones del Govern que volen destruir tota l’herència política de l’anterior Govern d’esquerres sense tenir en compte ni la qualitat de les polítiques ni les persones que les aplicaven. Aquesta trista categoria l’encapçala el conseller d’Interior, Felip Puig, que s’ha dedicat a eliminar totes les actuacions modernes, progressistes i d’enfortiment de la democràcia que es varen fer en l’àmbit de la seguretat i les emergències. Els del programa Polònia de TV3 el retraten be.

La segueix la consellera d’ensenyament, Irene Rigau, que des de sempre ha promocionat una educació elitista i ara ha arribat a la plenitud podent enfortir els lligams amb la privada i amb l’opus dei. Els sindicats i l’oposició la irriten.

El tercer seria el conseller de benestar i família, en Josep Cleries, que en l’etapa Pujol va ser director general encarregat d’emplenar els mítings de Convergència organitzant autobusos d’avis i àvies de Catalunya amb berenar inclòs. Des de que és conseller s’ha dedicat a menystenir la feina, en aquest àmbit, del govern d’esquerres i amb aquest objectiu es va atrevir a mentir, en seu parlamentaria, afirmant que l’anterior Govern havia deixat 30.000 expedients de dependència sense tramitar. Aquest home és un perill, de veritat.

En aquesta categoria hi trobaríem l’home del negoci de la salut privada que ha vingut a augmentar la seva clientela des de la conselleria de salut. Cada vegada que obra la boca se li nota que no li agraden els professionals de la sanitat pública, creu que treballen poc i no rendeixen prou.

I per últim, la vicepresidenta, Joana Ortega, que s’ha convertit en la perseguidora dels funcionaris públics i sobretot d’aquells que varen entrar en els últims set anys o que treballessin a gust amb el govern d’esquerres. Acomiada a tort i a dret sense cap sensibilitat. La devia gastar tota amb la visita a Roma per la beatificació de l’anterior Papa. Viatge pagat amb diner públic.


2. Els Invisibles, son aquelles persones del Govern que quasi ningú sap que hi son perquè no fan res. La consellera de justícia ocupa el primer lloc del rànquing. Tot i que en els primers dies va tenir protagonisme, fruit de la seva conversió a la causa de l’independentisme després de ser una defensora de l’espanyolisme, no se li coneix cap actuació en positiu.

El conseller d’agricultura, ramaderia, pesca, alimentació i medi natural, Josep Maria Pelegrí, és un home que no fa res ni deixa fer res, ni te cap intenció de proposar res. És un ferm defensor de la cacera de tot tipus i la biodiversitat l’entén com un destorb, per això des de l’oposició va ser el gran inquisidor ( aquí el varen ajudar socialistes i republicans de Lleida) contra la protecció de les zones ZEPAs obligades per la UE.

El conseller de cultura, Ferran Mascarell, està mes interessat en superar la seva etapa socialista i quan menys parli i surti als mitjans millor.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, està en aquesta categoria no pas per no fer coses sinó per dir que no farà res perquè no te diners. Només farà manteniment asfàltic de les carreteres i pagar el que es deu. Sobre sostenibilitat encara no sap si ha de fer alguna cosa o ho farà el seu company de medi natural o ningú.


3. Els Despistats, son aquelles persones del Govern que provenen de l’àmbit universitari i es pensen que el Govern és com una classe magistral. El conseller d’economia i coneixement, Andreu Mas-Collell n’és el màxim exponent. Lliberal convençut creu que el país es pot governar amb taules de simulació. En Mas li ha fet l’encàrrec de retallar i privatitzar i ell busca les fórmules teòriques per portar-ho a terme. La realitat el confon.

I per últim el conseller d’empresa i ocupació, Francesc Xavier Mena, que creu en l’empresa però millor sense treballadors amb drets, ni sindicats, ni negociació col•lectiva. Te la ferma convicció que si el sector de la motocicleta va malament es perquè no poden córrer lliurament pel bosc. Un home que despatxa el conflicte de Yamaha amb tres paraules en japonès i creu que hi ha persones a Catalunya que pateixen una malaltia anomenada síndrome de Fukushima, que el detecta quan reclames més seguretat a les centrals nuclears de Catalunya.



4. Totes aquestes categories tenen un denominador comú que emana de la “saviesa” del líder Mas: retalleu i privatitzeu que els poderosos us recompensaran.

10 maig 2011

BANYUTS I PAGAR EL BEURE

Aquesta és la'expressió que et surt quan llegeixes l'excel.lent article publicat a El Público. Com a persona laica i ateu em sembla indecent que hagi de contribuir a finançar l'església catòlica. Una església amb una jerarquia carca, que fomenta les desigualtats de gènere, que va contra els drets de la dona, perseguida per la justícia per casos de pederastia i que va col.laborar en el genocidi franquista.
Recomano a tota la ciutadania que no marqui la casella destinada a l'església catòlica de la declaracio de la renda.

09 maig 2011

AUSTERITAT, INNOVACIÓ I INVERSIÓ


Després de 100 dies del nou govern volem posar una mica de rigor a les dades que el conseller d’Interior, Sr. Puig, està donant en relació a la gestió de l’anterior govern d’esquerres. La crisi afectà els pressupostos ja des del 2007 quan comencen a disminuir els ingressos. Davant aquesta situació el Departament d’Interior va planificar una estratègia per acomplir els seus objectius fent front a la nova situació: augmentar els ingressos i contenir la despesa tot responent a les necessitats de modernització i creixement.

Augmentar els ingressos: Es reclama a l’Estat un finançament just dels Mossos d’Esquadra, creixentment deficitari. S’assoleix passar de 458 milions d’euros rebuts el 2006 a 1.084 milions el 2010. Es passa d’un dèficit de 145 milions el 2006 a un superàvit de 123 milions el 2010, i amb 4.300 mossos més.

Es revisa la taxa per assistència dels bombers a sinistres, fent un pla pilot amb l’Agència Tributària de Catalunya i poder aplicar-la el 2011, amb un potencial de recaptació a les asseguradores de més de 6 milions d’euros. També es revisa la contribució especial de bombers, pagada per la patronal asseguradora per millorar infraestructures d’emergència, passant de 14 a 19 milions d’euros.

S’actualitza el gravamen de protecció civil sobre les activitats generadores de risc (química, nuclear, aeroports...), el 2006 es recaptaren 1,2 milions d’euros, i es passa a un potencial de més de 30 milions d’euros amb l’aportació d’AENA, finançant el nou model de protecció civil.

Contenir la despesa innovar i invertir: La despesa corrent aprovada (capítol II del pressupost) per treballador del Departament passa de 11.633 euros el 2006 a 7.753 euros el 2010, un 33% menys, (a la resta de Departaments augmentà un 13%). El 2010 s’executa menys del 95 % del pressupost, amb 70 milions d’euros d’estalvi (només 24 milions provenen de la reducció salarial del juny 2010 als funcionaris).

Això s’aconsegueix amb la implicació de tots els treballadors i mitjançant eines com un pla d’estalvi dirigit a reduir despeses de tot tipus (fotocòpies, telecomunicacions, consums energètics, etc.) sense perdre eficàcia, o un codi de bones pràctiques pioner a la Generalitat, impulsant austeritat i transparència. A partir del 2011 s’implantava l’obligació de demanar tres pressupostos per a compres de més de 4.000 euros i publicar-ho electrònicament.

I amb creixement i millora: els bombers han invertit en 4 anys en parcs, vehicles i tecnologies més que en totes les legislatures anteriors sumades. En Mossos s’acaba el desplegament amb 30 comissaries noves i el Complex central de Sabadell. Es construeix el centre 112 de Reus, exemple de sostenibilitat, amb un nou model de gestió integral de les emergències reconegut arreu i una Plataforma Tecnològica Integral de Seguretat i Emergències que per als partners tecnològics (Telefònica, Indra) és un projecte de referència per als seus negocis globals. El nou Govern respon que és faraònic.

I s’adquireix la xarxa de radiocomunicacions Rescat, propietat d’Abertis, generant un estalvi anual del 60%. La xarxa es millora, s’amplia i s’estén a policies locals i ajuntaments petits.

En quatre anys es va pilotar un projecte líder en seguretat i emergències, innovant i invertint amb austeritat, transparència i rigor i gràcies a la intel•ligència i la dedicació del personal del Departament d’Interior. N’estem orgullosos.

Publicat conjuntament amb en Lluís Torrens a El Pais del 4 de maig de 2011


COMISSIÓ PEL CONCERT ECONÒMIC I SOLIDARI



03 maig 2011

LOGICOMIX. UNA RECERCA ÈPICA DE LA VERITAT


És una novel.la gràfica excel•lent de l’editorial sin sentido , escrita dels grecs Apostolos Doxiadis ( matemàtic) i Christos H. Papadimitriou ( professor d’informàtica) i dibuixada per la parella Alecos Papadatos i Annie Di Dona.

És una barreja estranya i deliciosa de matemàtiques, lògica, filosofia i literatura ( l’Orestiada d’Esquil). Agafen com a fil conductor la vida d’en Bertrand Russell (1872-1970), dedicada a la recerca de la veritat. Per la novel.la passen tots els lògics de l’època : Ludwing Wittgenstein, Georg Cantor, G.E. More, Whitehead, Frege, Poincaré, el Cercle de Viena, etc... La filosofia i la lògica en estat pur.



Els autors expliquen la història des d’Atenes ( l’origen de la filosofia) i van avançant amb la vida i obra d’en Russell, utilitzant episodis de la història convulsa de la primera meitat del segle XX europeu. Aprofiten per plantejar temes com la guerra, el pacifisme (Russell va ser un ferm pacifista i al final de la seva vida va lluitar contra l’energia nuclear), l’educació, l’amor, els costums.

A través d’uns dibuixos clars i nets es mostra la lluita entre la racionalitat i la realitat. Aquesta recerca de la veritat els porta fins a la bogeria. O la bogeria els porta a la recerca de la veritat?







02 maig 2011

LA SENTÈNCIA CONTRA BILDU ÉS UN COP A L’ESTAT DE DRET

La sentència del Tribunal Suprem que il•legalitza la coalició Bildu és una pèssima notícia per a la democràcia. Una vegada més el TS s’ha dividit entre conservadors i progressistes i el bloc conservador ha seguit les tesis irracionals del PP. Des del meu punt de vista la sentència i les decisions de la Fiscalia i de l’advocat de l’estat son una clara involució democràtica i un cop a l’estat de dret.

Com es pot mantenir que Bildu és un “projecte gestionat, dirigit, coordinat i articulat pel complex ETA-Batasuna”, com diu la fiscalia de l’estat? Bildu està format per dos partits legals, un d’històric Eusko Alkartasuna (EA), i un altre, Alternatiba, que surt de l’escissió d’Ezker Batua, i per tot un seguit de gent independent, d’esquerres i independentista. El TS ha condemnat a totes aquestes persones a no ser elegibles perquè creu que son un instrument de Batasuna, un partit il•legalitzat.

Cap de les persones que formen part de Bildu han participat mai en una llista de Batasuna. Totes les candidates i candidats han signat un document on condemnen l’ús de la violència. El TS ha conculcat el dret constitucional de presentar-se a unes eleccions per ser elegit representant de la ciutadania.

La responsabilitat judicial és del TS, però la responsabilitat política és del PSOE i del PP. Un PSOE que des del Govern de l’Estat ha presentat els recursos contra Bildu. Zapatero, Rajoy i tota la seva cort son uns polítics covards, que no han estat a l’alçada del moment històric, d’avenç cap a la pau, que es viu a Euskadi i Navarra.

Han preferit atrinxerar-se en el càlcul miserable dels vots ( Bildu podria ser la tercera força política a Euskadi i Navarra per darrera del PNV i PSE) perdent així la poca credibilitat política que els hi quedava. Era el moment de la POLÍTICA, dels grans polítics, de mirada llunyana, de fortalesa en els principis democràtics, de capacitat de prendre decisions definitives. En canvi hem trobat polítics que s’han sotmès a la pressió de la dreta política i mediàtica que, des de la caverna, preferien guanyar un grapat de vots sacrificant la democràcia. Un veritable demòcrata s’ho hauria de pensar molt abans de votar al PP o al PSOE.

Tenim una democràcia que permet que partits xenòfobs i racistes, com el PP, Plataforma per Catalunya, la Falange i altres, puguin participar en les eleccions. Una democràcia que permet que persones imputades per corrupció es puguin presentar a les conteses electorals. Una democràcia que permet que , partits que tenen com a president d’honor una persona ( El Sr. Fraga Iribarne) que formava part d’un govern que signava penes de mort contra els defensors de la llibertat i la democràcia, pugui ser senador. Aquesta mateixa democràcia, a través del TS i del PSOE i el PP, ha impedit que Bildu es pugui presentar perquè “més d’un 20% de les persones que formen les candidatures” provenen, segons la fiscalia, “de l’entorn de Batasuna”.

La nostra solidaritat als demòcrates de Bildu, estarem al seu costat tant a les institucions (Parlament, Corts espanyoles) com en el carrer. Ens ha costat massa aconseguir la democràcia en aquest país com perquè no lluitem quan l’agredeixen.

1 DE MAIG: PROU A AQUESTA SITUACIÓ

01 maig 2011

GRÀCIES CANDIDATES I CANDIDATS

Ho dic amb el cor i amb el cap, moltes gràcies a totes les persones que es presenten a les llistes electorals per les eleccions municipals del 22 de maig.

Hem de sentir-nos orgullosos, com a ciutadans que hi hagi persones que sacrificaran part de la seva vida personal, familiar, laboral o d’oci per servir a la comunitat que es diu poble o ciutat. Es dedicaran a millorar la qualitat de vida dels homes i dones del seu municipi. Tot i que el compliment d’aquest objectiu pugui significar que ells empitjorin la seva qualitat de vida.

                                           Candidtes i candidats d'ICV-EUIA-Entesa


Està clar que aquest agraïment el faig en general tot i que jo només poso la ma al foc pels homes i dones de la nostra coalició (ICV-EUIA-Entesa). Amb això no vull dir que les persones d’altres candidatures no tinguin el mateix anhel. Però si que vull expressar que molts candidats i candidates es presenten a les eleccions per benefici propi, per treure rendiments econòmics o per beneficiar un sector concret del seu poble.

Aquests els hauran de destriar els votants. No tots som iguals i és obligació dels votants de cada poble o ciutat tenir tota la informació possible sobre els candidats i llavors actuar amb la força del vot: condemnant als corruptes a quedar fora i donant una oportunitat als sincers, als polítics de veritat.

En un moment en que la majoria de mitjans de comunicació i la dreta s’entesta en fer veure que la política no serveix per res i fomenta la desafecció, cal dir ben alt i clar que hi haurà centenars de persones a Catalunya que es dedicaran a treballar pels altres, perquè visquin millor i perquè siguin més feliços.

Visca la política i visca els polítics!!!