El president Mas va qualificar al seu Govern com el dels millors. Després de sis mesos aquesta afirmació no és creïble i en alguns casos es preocupadament còmica.
Des de la meva talaia parlamentària i amb una mica d’humor he intentat fer una nova classificació dels membres del Govern. Reconec que és intuïtiva i mancada de rigor científic. Només és el que penso des del respecte a la seva feina i responsabilitat. Els divideixo en tres categories:
1. Els Revengistes, son aquelles persones del Govern que volen destruir tota l’herència política de l’anterior Govern d’esquerres sense tenir en compte ni la qualitat de les polítiques ni les persones que les aplicaven. Aquesta trista categoria l’encapçala el conseller d’Interior, Felip Puig, que s’ha dedicat a eliminar totes les actuacions modernes, progressistes i d’enfortiment de la democràcia que es varen fer en l’àmbit de la seguretat i les emergències. Els del programa Polònia de TV3 el retraten be.
La segueix la consellera d’ensenyament, Irene Rigau, que des de sempre ha promocionat una educació elitista i ara ha arribat a la plenitud podent enfortir els lligams amb la privada i amb l’opus dei. Els sindicats i l’oposició la irriten.
El tercer seria el conseller de benestar i família, en Josep Cleries, que en l’etapa Pujol va ser director general encarregat d’emplenar els mítings de Convergència organitzant autobusos d’avis i àvies de Catalunya amb berenar inclòs. Des de que és conseller s’ha dedicat a menystenir la feina, en aquest àmbit, del govern d’esquerres i amb aquest objectiu es va atrevir a mentir, en seu parlamentaria, afirmant que l’anterior Govern havia deixat 30.000 expedients de dependència sense tramitar. Aquest home és un perill, de veritat.
En aquesta categoria hi trobaríem l’home del negoci de la salut privada que ha vingut a augmentar la seva clientela des de la conselleria de salut. Cada vegada que obra la boca se li nota que no li agraden els professionals de la sanitat pública, creu que treballen poc i no rendeixen prou.
I per últim, la vicepresidenta, Joana Ortega, que s’ha convertit en la perseguidora dels funcionaris públics i sobretot d’aquells que varen entrar en els últims set anys o que treballessin a gust amb el govern d’esquerres. Acomiada a tort i a dret sense cap sensibilitat. La devia gastar tota amb la visita a Roma per la beatificació de l’anterior Papa. Viatge pagat amb diner públic.
2. Els Invisibles, son aquelles persones del Govern que quasi ningú sap que hi son perquè no fan res. La consellera de justícia ocupa el primer lloc del rànquing. Tot i que en els primers dies va tenir protagonisme, fruit de la seva conversió a la causa de l’independentisme després de ser una defensora de l’espanyolisme, no se li coneix cap actuació en positiu.
El conseller d’agricultura, ramaderia, pesca, alimentació i medi natural, Josep Maria Pelegrí, és un home que no fa res ni deixa fer res, ni te cap intenció de proposar res. És un ferm defensor de la cacera de tot tipus i la biodiversitat l’entén com un destorb, per això des de l’oposició va ser el gran inquisidor ( aquí el varen ajudar socialistes i republicans de Lleida) contra la protecció de les zones ZEPAs obligades per la UE.
El conseller de cultura, Ferran Mascarell, està mes interessat en superar la seva etapa socialista i quan menys parli i surti als mitjans millor.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, està en aquesta categoria no pas per no fer coses sinó per dir que no farà res perquè no te diners. Només farà manteniment asfàltic de les carreteres i pagar el que es deu. Sobre sostenibilitat encara no sap si ha de fer alguna cosa o ho farà el seu company de medi natural o ningú.
3. Els Despistats, son aquelles persones del Govern que provenen de l’àmbit universitari i es pensen que el Govern és com una classe magistral. El conseller d’economia i coneixement, Andreu Mas-Collell n’és el màxim exponent. Lliberal convençut creu que el país es pot governar amb taules de simulació. En Mas li ha fet l’encàrrec de retallar i privatitzar i ell busca les fórmules teòriques per portar-ho a terme. La realitat el confon.
I per últim el conseller d’empresa i ocupació, Francesc Xavier Mena, que creu en l’empresa però millor sense treballadors amb drets, ni sindicats, ni negociació col•lectiva. Te la ferma convicció que si el sector de la motocicleta va malament es perquè no poden córrer lliurament pel bosc. Un home que despatxa el conflicte de Yamaha amb tres paraules en japonès i creu que hi ha persones a Catalunya que pateixen una malaltia anomenada síndrome de Fukushima, que el detecta quan reclames més seguretat a les centrals nuclears de Catalunya.
4. Totes aquestes categories tenen un denominador comú que emana de la “saviesa” del líder Mas: retalleu i privatitzeu que els poderosos us recompensaran.
