NOCIU PER A LA SALUT

NOCIU PER A LA SALUT

Aquesta era una de les consignes escrites en les pancartes que portaven el quasi dos mil persones dels sector sanitari i usuaris de la sanitat pública que han assistit a la concentració davant la Delegació del Govern a Girona per mostrar el seu rebuig a les polítiques de CiU i del conseller Boi Ruiz.

Tots coincidien en el diagnòstic: les retallades afectaran, i molt, a la qualitat de l’assistència sanitària pública. El conseller Boi Ruiz i el Govern de CiU veuen, en la situació de crisi, l’oportunitat de potenciar el sector sanitari privat i fer recaure en els professionals la tensió que comportarà la davallada de prestacions. Mas i Ruiz creuen que s’ha de debilitar el sector públic i l’estat del benestar, que el veuen com una despesa innecessària. Ells no la necessiten, ja tenen una mútua privada.

El Govern de CiU s’ha passat quatre mesos posant la por al cos als usuaris i als professionals de la sanitat, pressionant i amenaçant per fer complir el seu objectiu de retallar el 10% del pressupost en salut. I ara que s’acosten les eleccions municipals tenen la indecència de dir que suspenen el pla de xoc per parlar amb els diferents hospitals per pactar les retallades. Electoralisme amb un tema tan sensible.

Però no les han parat, ja s’han eliminat llits, s’han suspès programes i serveis i s’han acomiadat professionals.

I per això els delegats sindicals anaven a tancar-se a l’Hospital Trueta fins que la direcció no aturés les retallades i tornés a la situació inicial, i negociar amb els professionals els ajustos que calguin.

La ciutadania es mou, almenys els professionals de la sanitat, de la cultura, de la justícia i de l’educació. Aquests també s’han tancat avui a la Conselleria d’Ensenyament en rebuig del Pla d’acomiadaments de professorat, amb l’excusa de l’eliminació de la sisena hora.

La consellera Rigau, el conseller Ruiz, son persones que tenen una visió classista de l’acció de govern. Els hi sobra allò públic i veuen en bons ulls el sector privat. Els hi sobren professionals de la sanitat pública, els hi sobra professorat de l’ensenyament públic, en definitiva els hi sobren els servidors públics.

El Govern dels millors, el govern dels negocis no enganya. Llàstima que la ciutadania se’n comenci a donar compte després de donar- lis el poder.

La mobilització social i política no es pot parar, cal molta gent a la manifestació del 1 de maig, a la del 14 de maig i a totes aquelles que s’enfrontin a les polítiques de dreta i ultraliberals que porta a terme el govern de CiU. Està en joc allò que es va aconseguir en molts anys de lluita social, sindical i política: la universalització dels serveis públics de salut i d’educació. No ens podem permetre deixar als nostres fills una societat amb uns serveis públics dèbils, destinats a la beneficència, que és el que vol la dreta que governa Catalunya.

PROPOSTA RESOLUCIÓ TREN FIGUERES-PORTBOU-CERVERA DE LA MARENDA

La línia de tren entre Figueres-Portbou-Cervera de la Marenda és un transport públic que s’ha de potenciar per millorar la mobilitat de la ciutadania d’aquest territori. Aquesta línia és vital per a la mobilitat dels pobles de la Mar d’Amunt (Portbou, Colera, Llançà, Port de la Selva i Selva de Mar), pels pobles situats entre Figueres i Girona (una vintena) i per a la comunicació amb els pobles del Rosselló fins a la seva capital, Perpinyà.

La infraestructura d’aquesta línia i el material mòbil es troben en molt mal estat, les avaries sovintegen i provoquen molts retards. A més cal tenir en compte la incomprensible directiva del vent que suprimeix el tren quan fa massa vent, mentre no es suprimeix el trànsit a la carretera, quan aquest és més perillós.

Hi ha una gran descoordinació en les connexions internacionals: dels 52 trens que acaben o comencen a Portbou o Cervera només 20 tenen enllaços de menys de una hora d’espera.

La millora de les connexions transfrontereres faria més eficient el nou sistema de rodalies de les comarques gironines que el Govern de la Generalitat s’ha compromès a crear, fent realitat el dret a la mobilitat de totes les persones.

Aquesta línia ha de servir per millorar les relacions econòmiques, socials, culturals, educatives i turístiques a banda i banda de l’Albera. A tota Europa s’està imposant el concepte de “turisme responsable” que és aquell on l’usuari que tria una destinació o altra segons la seva petjada ecològica. Poder arribar a un destí utilitzant transport públic és un dels elements demandats i en aquest sentit la línia de tren esmentada té un paper vital.

També és necessari el manteniment de l’estació de Figueres del tren convencional al centre de la ciutat. Aquesta estació és un punt de trobada de tots els usuaris del tren de l’Alt Empordà, serveix de punt d’entrada dels usuaris-turistes que utilitzen el transport públic i beneficia el comerç de proximitat. El manteniment de l’estació faria necessari el soterrament d’una part del trajecte per evitar els passos a nivell que dificulten la mobilitat a la ciutat de Figueres.

Aquesta estació central ha de tenir una connexió ferroviària amb l’estació Figueres-Vilafant per potenciar la intermodalitat. Aquesta connexió s’ha de fer pel sud de la ciutat enllaçant la via convencional amb la via d’altes prestacions (TGV). La proposta de connexió ferroviària pel nord s’ha de descartar per la seva inviabilitat econòmica i ambiental.

El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a:

1. Potenciar i millorar la línia de tren Figueres-Portbou-Cervera de la Marenda creant un servei de tren lleuger coordinat amb les connexions internacionals i amb el sistema de rodalies de les comarques gironines.

2. Mantenir l’estació central de Figueres de la línia convencional.

3. Comunicar per tren les línies convencional i d’altes prestacions pel sud de la ciutat de Figueres.

Barcelona 14 d’abril de 2011

L’HOLOCAUST ESPANYOL. Odi i extermini durant la Guerra Civil i després.PAUL PRESTON

Ahir es va presentar a Girona el llibre de Paul Preston, que ha obtingut el 1r Premi d’Història de Catalunya Santiago Sobrequés i Vidal, que en celebrem el centenari del seu naixement. El llibre el va presentar l’historiador Josep Fontana i el va qualificar de “necessari i indispensable”. El llibre te la virtut d’analitzar no només el que va passar i com, sinó per què va passar. La resposta està en el gran avenç social i cultural que la República va aconseguir a partir del 1931 i que va provocar l’acumulació d’odi per part de la dreta i de l’església catòlica, que va esclatar amb l’aixecament del 1936. Pels feixistes revoltats les paraules democràcia, llibertat, justícia social, igualtat, laïcitat eren un càncer que s’havia d’extirpar, per això, volien “depurar la part corrupte de la societat espanyola”, mitjançant la repressió i l’assassinat.

El llibre comença explicant com un terratinent de Salamanca, el dia que va rebre la notícia de l’aixecament feixista, va ordenar als jornalers de la seva finca que es posessin en fila i en va matar a trets a sis per donar una lliçó als altres. Una expressió de l’odi que s’anava covant entre l’oligarquia, la burgesia industrial i l’església.

Paul Preston diu que les xifres de 50 mil assassinats i executats a la banda republicana i 150 mil a la feixista son indicatives i que la violència exercida va ser espontània en la zona republicana i institucionalitzada en la zona feixista.. El programa del General Mola era clar: supressió de la democràcia matant tots els que s’hi resistissin. Una violència salvatge per transmetre por.

Preston vol que aquest llibre ajudi a la reconciliació i per això també parla dels executats en la part republicana. És pessimista en el seu lloable objectiu. Creu que la dreta no vol acceptar el que va passar i amb l’excusa de no obrir ferides vol amagar la seva participació en l’holocaust.

L’exemple el tenim a Catalunya. Tota la tasca de recuperació de la memòria democràtica encetada pel Govern d’esquerres el 2003, i en concret per ICV, pot acabar-se per l’actitud hostil del nou govern de dretes, i en concret d’Unió Democràtica.

Precisament en Paul Preston lloava la quantitat de petits estudis locals sobre la repressió feixista que s’havien publicat ençà del 2003 i que l’havien ajudat a escriure la seva obra. En 100 dies CiU es pot carregar l’intent més seriós i rigorós de recuperació de la memòria que s’ha fet a tot l’Estat Espanyol. La dreta i l’església els protagonistes de l’oblit, com sempre.

CHICO Y RITA

L'obra de Trueba i Mariscal la podem trobar en còmic, pel.licula i CD. Pels que no hem vist la peli, recomano llegir el còmic de l'editorial sin sentido i escoltar el CD de la pel.licula. El dibuix de Mariscal et permet recrear-te més en les imatges fixes i deixar fluir la imaginació escoltant la música. Un plaer recomanable.

14 D’ABRIL DE 2011. LA LLUITA CONTINUA.

Avui fa 80 anys de la proclamació de la República. Un sistema democràtic que volia modernitzar Espanya, que volia treure l’estat de les tenebres de la ignorància, el caciquisme i el domini de l’exèrcit i de l’església en la societat i en la vida quotidiana de les persones.

La República va instaurar valors que per desgràcia encara avui hem de reivindicar perquè estan en perill o perquè encara no s’han consolidat: una educació i una sanitat pública, gratuïta i universal, la igualtat de gènere, la laïcitat, la plurinacionalitat de l’estat, el pacifisme. Valors que la dictadura feixista va voler eliminar a base de sang i repressió.

A Catalunya i a la resta d’Espanya tant la recuperació de la memòria com els valors republicans estan en perill. El govern de dretes de la Generalitat ha començat un procés de destrucció de la política pública de recuperació de la Memòria Democràtica que va encetar el Govern d’esquerres i en concret ICV-EUIA. Parlem de memòria democràtica per demostrar que la democràcia que va instaurar la República va tenir continuïtat amb els exiliats i els lluitadors per la llibertat de dintre i fora del país. Totes les persones represaliades, assassinades, perseguides, torturades eren els portadors dels valors de la llibertat i la justícia social que cal commemorar. El seu sacrifici va significar la nostra llibertat. Per això la dreta, i en concret Unió Democràtica no vol saber res de recuperar aquests valors, no l’interessen ideològicament.

Però també està en perill el manteniment de l’estat del benestar que es va començar a embastar el 1931 i que en la democràcia es va recuperar i que ara amb la dreta al poder a Catalunya i amb les polítiques neoliberals del PSOE el posen en perill.

La crisi financera mundial impulsada pels especuladors financers i immobiliaris es utilitzada per la dreta com a excusa per tirar endavant el desmantellament de l’estat del benestar i la privatització dels serveis públics. Amb l’excusa que no hi ha alternativa redueixen serveis públics en l’amit de l'educació, la salut, els serveis socials, la recerca, la cultura per tal d’imposar una doble xarxa de serveis, una pels rics, privatitzada, i una altra de beneficència per a la resta.

La igualtat de gènere tampoc s’ha aconseguit. Encara es mantenen diferències salarials, de representació i de visualització pública i privada entre homes i dones. L’Església encara té una excessiva i irritant presència en la vida pública. En el Govern català les apel•lacions a l’ajuda divina i de tots els sants es continua. Quan se’ls hi acaben els arguments terrenals, invoques els celestials.

Tampoc hem aconseguit un estat plurinacional, pluricultural i plurilingüístic, ans al contrari.

La lluita pels valors de la República continua. La indignació, la revolta i la mobilització ciutadana ha de ser la nostra força i tenir sempre present la utopia de crear la Tercera República, basada en la justícia social, i ens permeti expulsar, pacíficament, la monarquia i l’església de l’àmbit públic.

UN CAP DE SETMANA

Vaig aprofitar per fer patates. Com sempre Kenebec i, aquest any, amb la novetat de la patata de Linyà. És una patata de muntanya molt bona, però poc productiva. Val més qualitat que quantitat, cosa que me’n penediré quan les arrenqui amb l’aixada i vegi que només n'hi ha tres o quatre a cada clot. Aquest any he tingut l’ajuda de la Júlia que posava les patates en el solc mentre jo les colgava.



Una imatge genial: la meva filla i jo plantant patates, el cirerer que comença a florir, el blat que es mou amb el vent, el poble i, al fons, el Pirineu ben nevat

 També vaig plantar un manat ( unes 200) de ceba de Figueres per servar. Vaig aprofitar que la lluna era decreixent ja que és la millor per plantar les viandes que neixen cap a terra.

També vaig plantar el planter d’escarola, enciam llarg i meravella i unes cols de truc.

Mentre les faves i els pèsols ( vaig posar-hi branques d’avellaner perquè els filament s’hi enfilin i no vagin pel terra) van creixent i els alls els puc començar a menjar tendres. Els espàrrecs es varen inundar i els hi costa refer-se. Algun treu el cap una mica espantat de la mullena que ha agafat.