Em llevo molt aviat i surto de Barcelona amb l’AVE de les 7,25, directe a Madrid en dues hores i mitja. Vaig lleuger d’equipatge que contrasta amb la gran quantitat de persones que van carregades de maletes i d’il•lusió. Son festes i tothom vol tornar a casa.
Llegeixo els diaris i només El Público diu que ahir en nom del meu grup parlamentari li vaig demanar al conseller Collell que, per dignitat política, presentés la dimissió, per la manera que ha maltractat les treballadores i els treballadors públics. Cansat de tanta desinformació miro per la finestra. El sol, que comença a sortir, pinta el Camp de Tarragona d’un color rogenc brillant, amb el cereal que despunta i, de cop, emergeix, lleig i amenaçant, el complex petroquímic.
Avancem a tota velocitat ( a més de 300 Km/h) mentre el paisatge es va fonent en una boira transparent que a mesura que ens acostem cap a la plana de Lleida es va convertint en gebradora i no la deixarem fins als Monegros ( a fora 2ºC). Apareixen, com formes fantasmes, les vinyes i les oliveres afilerades i enmargades.
Sempre que passo pels Monegros em crea una certa inquietud per l’aspror i la solitud que transmet. Però aquest matí l’he trobat diferent. Suposo que deu ser per la lleugera capa blanca de glaçada que cobria el verd cereal incipient que s’il•luminava gràcies al sol ja més enlairat en un cel transparent. Per cert no he vist ningú saltant d’alegria amb una copa de cava a la ma i en l’altre un dècim de loteria on havia dipositat tots els seus desitjos, ara complerts. Sodeto i Grañén, els pobles on ha tocat la grossa, queden lluny de la via on els premiats deuen dormir somiant amb l’esperança feta realitat.
La Meseta es veu, des del tren, plana i avorrida.
Al jutge de l’Audiència Nacional, que ens ha obligat a declarar, i davant la fiscalia, els advocats del Parlament, de la Generalitat, “Manos Limpias” i dels presumptes implicats, hem dit que nosaltres no havíem denunciat a ningú, que aquest era un judici polític que no en volíem ser còmplices i que de cap manera compartíem el intent de criminalització del moviment 15M, i que la situació que es va viure al voltant del Parlament, el 15J, va ser responsabilitat del conseller Puig que va muntar un dispositiu que no va protegir als diputats i diputades del Parlament.
Sortim, atenem una munió de periodistes, una passejada per la bonica i solellada ciutat de Madrid, picar alguna tapeta i tornar cap a Girona. Va ser instal•lar-me al seient i posar-me a dormir, cansat i satisfet.
