07 de febrer 2017

NO HO OBLIDEM, LA VIOLÈNCIA VERBAL ÉS LA LLAVOR DEL FEIXISME.



Vull agrair-vos les paraules d’ànim i suport que m’heu adreçat.  No fa cap gràcia llegir els insults i les amenaces que et dediquen algunes persones per dir el que penses. Dóna la sensació que tots aquests individus tenen una mena de cobertura política que els permet dir bestieses. Aquesta gent està convertint Catalunya en un país trist i fosc. Jo, com molts de vosaltres, no callaré i continuaré dient el que penso, amb tranquil·litat i fermesa.

12 de desembre 2016

UNA ALTRA CIMERA, UNA ALTRA FOTO, UN ALTRE DIA HISTÒRIC. I VAN....!!!



Ja he perdut el compte de cimeres i dies històrics que portem durant els últims sis anys de processisme. Però el president interí, tan insaciable com el titular, necessiten el xarop de l’èpica per viure.
Avorrit de les cimeres clàssiques, el nou president innova i les convoca a través de la premsa, sense ordre del dia i només amb una líquida proposta de referèndum. No sabem quin. Potser el seu? O el de la CUP? O el d’ERC? O el del PDcat? O el de Junts pel si?
Tot plegat, un despropòsit més que obeeix  a una estratègia de supervivència del processisme, que veu com se li acaba el temps que es varen imposar i necessiten una nova foto, amb molta gent, variada i de tots els colors, per ventar el vaixell que va cap a Ítaca ja que porta una temporada en aigües somortes.
Jo els hi faig una proposta perquè deixin de marejar a la gent i mirin de governar una mica fins a principis de l’any que ve, convoquin eleccions i així tinguem la possibilitat d’escollir a gent que pensi en el benestar de la societat i no amb desconnexions. El dia 23 no cal que convoquin a ningú, s’ajunten els del procés i fan una celebració nadalenca: Que el president porti els torrons (ell hi entén), que en Jonqueres hi posi el tió (te pinta de boscataire) i que els de la CUP portin l’herba pel pessebre (ja m’enteneu). Els de l’ANC, AMI i Òmnium faran de xaiets tot cantant el fum, fum, fum.
Gràcies per fer-me cas i així poder gaudir d’unes festes sense el vostre procés.

26 de novembre 2016

L’ÚLTIM REVOLUCIONARI



Ha mort Fidel Castro, l’home que va creure i escampar els ideals de la fraternitat i revolució. Va deslliurar a Cuba de la dictadura mafiosa de Batista i va portar la dignitat al poble. Va ser capaç d’enfrontar-se a l’imperialisme dels USA que havia convertit als països del centre i el sud d’Amèrica en el seu pati del darrera, entronitzant i armant dictadors que esclafaven qualsevol idea d’igualtat i llibertat. Castro, a partir del triomf de la Revolució a Cuba va abocar alenades d’esperança que van arribar a les classes populars, empobrides pel capitalisme, i que els hi van donar les idees, la força i la dignitat que els van permetre  lluitar per la seva llibertat a la selva, a la muntanya, a les ciutats i al camp de tot Amèrica. Va ser l’únic que va “exportar” per tots els pobles empobrits professionals de la medicina i de l’ensenyament, no només a Amèrica sinó també a l’Àfrica. I a canvi de res, bé, a canvi de tornar la dignitat als més desfavorits.
No vull deixar de banda les llums i ombres del seu llegat i de la seva pràctica política. Però si fem un exercici amb la mirada elevada, abandonant l’estúpid vol gallinaci dels reaccionaris, ens adonarem que  Cuba és el país que manté un ensenyament i una sanitat gratuïtes i de qualitat. La dignitat del poble cubà, la seva fortalesa, l’orgull de país que s’ha enfrontat al capitalisme depredador amb les armes de la solidaritat, és infinitament superior a les mancances de llibertat democràtica que han patit. Els pobles del seu entorn gaudeixen d’una democràcia formal però viuen empobrits i sense esperança.
Viva Fidel!!
Viva Cuba!!!
Viva la Revolución!!